Andorra i l’operació Catalunya

Reconec la meva sorpresa quan al ‘Fax’ de 8tv, davant de les informacions que assegurava tenir, Francisco Marco, el famós director de Método 3, em va dir: «Andorra és un narcoestat. No vol dir que al Govern andorrà siguin narcotraficants, que no ho són, però sí que és un país infiltrat pel narco». I davant la meva perplexitat, va començar a anomenar càrrecs estratègics que haurien tingut alguna complicitat amb aquest tèrbol món, entre d’altres, el del «cap policial que es dedica a controlar el blanqueig de capitals». Les seves acusacions, que anirà desgranant en diversos capítols, responen a un estudi de milers de pàgines, amb proves documentals que va oferir a la cadena. A banda de les presumptes complicitats que denuncia, Marco també va donar detalls de dates i persones d’una derivada molt important de l’operació Catalunya: la seva branca andorrana i la intervenció dràstica de la Banca Privada d’Andorra, que va significar la seva desaparició.

Per fer una síntesi de la investigació, cal remuntar-se al 2001, quan la DEA americana envia una alerta a Andorra perquè han trobat al Principat la pista dels 16 milions pagats pel segrest del magnat holandès Alfred Heineken. Aquesta pista els conduïa a dos germans holandesos, blanquejadors de la Mocro Maffia, una màfia holandesa molt violenta que trafica amb droga sintètica. El 2002 es va demanar ordre internacional de captura d’un dels germans, que va fugir a Itàlia, va pactar amb la fiscalia i després va ser assassinat a Madrid. A partir d’aquí, els milions vinculats al narcotràfic que porten a Andorra són un festival: 105 milions del càrtel de Sinaloa, més de 200 de les màfies veneçolanes del petroli, i l’important blanqueig de capitals de la dita màfia holandesa i xinesa. Durant anys, a parer de la DEA i el Tresor Americà, les màfies haurien fet servir el Principat per al blanqueig, i la tesi de la investigació és que no ho haurien pogut fer sense la complicitat d’alguns alts càrrecs, responsables de la seva persecució. Alts càrrecs -com l’actual cap d’Intel·ligència Financera d’Andorra, el senyor Carles Fiñana- als quals Francisco Marco assenyala amb dades i noms.

Notícies relacionades

L’exconseller Giró es querella contra Cospedal i Fernández Díaz per l’operació Catalunya

Les clavegueres policials del PP es vanten que l’operació Catalunya va servir per investigar els Pujol

A partir del 2014 la paciència americana hauria arribat al límit, i les peces del triangle EUA-Espanya-Andorra que derivarien en l’operació Catalunya, es posarien a lloc. Tres dates fonamentals. La primera, el 29-09-2012, quan el policia Agustin Linares, el director general de la policia Eugenio Pino i el comissari Villarejo es reuneixen a Madrid per començar l’operació Catalunya, i ja elaboren la idea de perseguir els líders catalans a Andorra. La segona, el 24-01-2014, quan, en el marc de l’operació Clotilde, es reuneixen dos fiscals anticorrupció, el guàrdia civil Basilio Sánchez Portillo, un agent de la DEA i dos membres del tresor americà. I finalment, el 04-03-2014, quan Eugenio Pino, Martin Blas (director d’assumptes interns) i Pedro Esteban (comissari d’informació) posen en marxa l’operació Andorra. Un any després,

el 10-03-2015, previ a haver rebut informació «solvent» sobre una llarga llista de delictes de Banca Privada d’Andorra vinculats a blanqueigs de capitals, els americans envien la ‘notice’ que inicia la intervenció. Vuit anys després ningú no sap què ha passat amb els 500 milions d’euros del banc, que han desaparegut. El més greu és que totes les proves contra el BPA es van demostrar falses, de manera que cal preguntar-se qui va enganyar els americans i per què es va intervenir el banc més sanejat d’Andorra, contra el qual no hi havia motius reals. És aquí on la investigació de Marco fa conciliar interessos diversos: d’una banda, la pressió de l’operació Catalunya, els artífexs de la qual ja havien amenaçat els propietaris del banc, per intentar aconseguir informacions sobre els Pujol. No oblidem que Espanya també va destruir el Banc de Madrid, dels mateixos propietaris. De l’altra, l’interès del poder financer andorrà de culpar un banc i desviar l’atenció dels americans, arran de les pistes que els vinculaven al blanqueig del narco. És a dir, mataven un competidor, es treien les puces americanes i deixaven contents els espanyols. I, a més, els propietaris, la família Cierco, no pertanyien a les grans famílies andorranes de sempre. Un ‘win-win’ damunt una muntanya de fems.