Article de Joan Torras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Tempesta bancària nord-americana
A Europa no es preveu cap desestabilització del sistema bancari, ja que és un sector sòlid, amb balanços sanejats i diversificats, i amb unes posicions de liquiditat més grans que els bancs nord-americans
Les accions bancàries estan vivint una de les seves pitjors setmanes en més de tres anys davant la fallida de dos bancs de Califòrnia, que no estan relacionats, Silvergate Bank i Silicon Valley Bank. Hem d’apuntar que són dos bancs molt especialitzats, centrats en préstecs a fons de capital risc i criptomonedes. Per entendre la magnitud de la turbulència, si ens fixem en el KBW Nasdaq Bank Index, un índex que pretén ser una referència en la indústria bancària dels Estats Units, aquest acumula una caiguda des del 6 de març de prop del 23%. A Europa l’Eurostoxx Banks Index ha caigut un 12% en el mateix període.
Per analitzar les dues fallides ho hem de fer per separat. En el cas de Silvergate, estem parlant d’un banc fortament especialitzat en empreses del sector de les criptomonedes, que aglutinava inversors institucionals que volien invertir en criptoactius, una activitat que s’allunya de l’oferta per la banca tradicional, i que presenta un alt risc. La fallida de FTX va deixar ja al desembre un impacte difícil de salvar en la valoració dels actius de Silvergate; i des d’aleshores, ha experimentat una sortida constant de dipòsits que es va incrementar amb la impossibilitat de presentar els seus resultats a temps. Un dels primers a abandonar el banc va ser Coinbase. Quan un banc està tan especialitzat en un tipus d’actiu i aquest presenta problemes, el risc de fallida és elevat.
D’altra banda, el cas de Silicon Valley Bank és més complex, el banc estava especialitzat en inversions de capital risc, però la pujada dels tipus d’interès ha creat un doble impacte en el seu compte de resultats, d’una banda s’ha reduït la gana pel finançament a alts tipus d’interès, i de l’altra, les empreses, majoritàriament ‘empreses emergents’, han començat a retirar dipòsits (prop d’un 15% del total en els dos últims mesos) i utilitzar la seva tresoreria per destinar-la a les seves activitats sense haver de suportar un cost financer alt per això.
Davant aquest escenari incert, les autoritats dels Estats Units han reaccionat amb rapidesa, anunciant que es garanteix el cobrament de la totalitat dels dipòsits afectats per les fallides, intentant així dissipar qualsevol risc de contagi en el sector i reforçar la confiança per frenar que continuïn sortint dipòsits de la resta d’entitats més vulnerables. L’impacte d’aquestes dues fallides en el total del sector és poc rellevant, i és molt lluny de ser sistèmic.
Entretots
A Europa no es preveu cap desestabilització del sistema bancari, ja que és un sector sòlid, amb balanços sanejats i diversificats, i amb unes posicions de liquiditat més grans que els bancs americans.
Ara haurem de veure si es relaxarà el ritme de pujades de tipus d’interès que tenia programada la Fed, ja que aquestes dues fallides, que segur que faran pensar els accionistes de certs bancs, són una conseqüència no desitjada de l’increment de tipus, que perjudiquen les empreses que depenen fortament del finançament bancari, i per tant, els bancs especialitzats en aquest tipus d’empreses.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
