Cas Negreira, tancar els ulls, per Sònia Gelmà

El seu gol val or perquè el VAR va encertar anul·lant el d’Iñaki Williams. Però, per clares que siguin les imatges, l’ombra de la certesa –que no dubte– que s’ha generat permet les acusacions de robatori per part de l’afició local o, fins i tot, que els mateixos jugadors bascos, després d’haver vist la jugada, s’atreveixin a dir que és dubtosa perquè els sembla espatlla (?). L’hostilitat serà la tònica a partir d’ara a tots els camps i la pressió cap als àrbitres, fins i tot quan encertin, serà insuportable.

Les proves

El que s’ha provat fins ara és que el Barça va pagar durant 17 anys a un vicepresident dels àrbitres, suficient per necessitar una defensa una mica més sòlida que la d’uns informes. Però no es pot donar per fet que aquests diners es van destinar a comprar àrbitres. Als barcelonistes els encantaria poder rebatre amb arguments les acusacions de club corrupte, però sense una explicació convincent és difícil. Gaspart ha negat uns pagaments demostrats, Laporta apunta a una conspiració externa, Rosell calla i Bartomeu recorda que ell va deixar de pagar. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Davant aquest escenari, molts aficionats blaugranes han optat per la tàctica de l’estruç. La mateixa dels nens petits quan juguen a fet i amagar. Ja ho saben, la de tapar-se els ulls per no ser vistos. Perquè, si ells no veuen, ningú els veurà.

Si ells no senten, si no llegeixen les informacions que se succeeixen, potser pensen que la taca desapareixerà. Però no serà així. Atesa la falta de respostes, totes les vies són vàlides, però s’agrairia que deixessin de repartir-se carnets de barcelonistes bons i dolents. Perquè, per molt que aquest bon barcelonista es tapi els ulls amb la bufanda, el cas no desapareixerà.