Mossos, consens polític i confiança

La present legislatura catalana es va iniciar amb un acord entre ERC i la CUP-Un nou cicle per guanyar que, entre altres qüestions, la dividia en dues fases. En la primera, el Govern hauria de posar les bases per a un embat democràtic per a l’autodeterminació, que s’hauria de portar a terme en la segona fase. Aquell acord exigia, també, la creació d’una comissió d’estudi sobre el model policial, la retirada d’acusacions particulars contra presumptes autors d’actuacions vandàliques en mobilitzacions o la dissolució del grup d’advocats del Departament d’Interior especialitzats en la defensa judicial de Mossos responsables d’ordre públic acusats per manifestants. Un conjunt de propostes unides pel denominador comú de la desconfiança cap a la policia. Malauradament, bona part de les propostes acordades entre ambdues formacions han estat obedientment executades per part del Govern.

D’aleshores ençà, però, el Govern d’Aragonès ha perdut el suport primer de la CUP i posteriorment de Junts, i ha quedat en una clamorosa minoria parlamentària. El suport del grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar als Pressupostos, explicitat ahir mateix al Parlament de Catalunya, si bé no comporta un acord de legislatura, sí que condiciona severament algunes polítiques, d’entre les quals destaquen particularment les d’Interior. En altres paraules: amb l’acord pressupostari entre el Govern i el Grup de Socialistes i Units per Avançar, l’embat per a l’autodeterminació, que cupaires i republicans havien planificat a l’inici de la legislatura, va directament a la paperera de la història. S’obre així una nova fase de legislatura en la qual el Govern més feble de la història ja no podrà actuar més al dictat dels antisistema en matèria de policia i de seguretat.

En aquest context, donem la benvinguda al reconeixement explícit al model policial del Cos de Mossos d’Esquadra que feia divendres des d’aquestes pàgines el conseller Joan Ignasi Elena. Un model que, per més que ho obviés, és fruit d’un doble consens: entre les posicions centrals de l’arc parlamentari català, d’una banda, i entre els governs català i espanyol, de l’altra, quelcom que està lluny, molt lluny, d’arribar a acords amb les posicions més extremes de l’Hemicicle que han marcat la legislatura fins ara.

Òbviament, no tot s’ha fet malament en la present legislatura. Aplaudim els acords assolits entre el Govern català i l’espanyol que han permès incrementar el nombre d’efectius del Cos, la seva integració en el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i possibilitar la jubilació anticipada dels membres del Cos de Mossos, que s’igualen, així, a la resta de policies de l’Estat.

Acordar entre governs i acordar amb les posicions polítiques refractàries a les posicions extremes dona fruits positius per al conjunt del cos policial, cosa que redunda en una millora del servei. Acordar amb posicions antisistema condueix el Govern i la policia al fracàs.

Notícies relacionades

Els responsables del ciberatac a l’Hospital Clínic exigeixen un rescat a la Generalitat

Twitter era una cerveseria de Múnic

Més enllà d’aquestes consideracions, la nostra policia es guanya dia a dia el crèdit que li donen els ciutadans a les enquestes i que sembla haver-li negat el Govern amb decisions com la de remoure injustificadament més de trenta comandaments ara fa poc més d’un any.

Arraconar les posicions més extremes, buscar consensos polítics d’ampli espectre i confiar en la policia són condicions sine qua non per enfortir una policia que és moderna, democràtica, propera i perfectament homologable a les policies del nostre entorn.