Cas Negreira: l’ombra del dubte

Potser és perquè, a priori, els fets amarguen comprensiblement la il·lusió dels aficionats. En aquest cas, segons explica la fiscalia amb precisió, del que es tracta és d’esbrinar si alguna direcció del Barça va pagar a empreses vinculades a José María Enríquez Negreira inflades quantitats de diners –més de set milions d’euros– mentre aquest era ni més ni menys que vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres, càrrec que va ostentar del 1993 al 2018. Les quantitats presumptament es van pagar des del 2001 fins al 2018. Aquest comitè és l’encarregat de classificar els àrbitres i designar els equips arbitrals.

Malgrat l’espectacularitat del relat, la informació que aporta la fiscalia és lògicament embrionària i necessita ser investigada amb deteniment, localitzant en una primera fase –l’anomenada instrucció– els vestigis dels greus fets assenyalats. Si la fiscalia considera aquests vestigis suficients per no poder descartar una condemna, presentarà una acusació contra els possibles implicats, a fi que siguin jutjats en la segona fase del procés: l’anomenat «judici oral». D’aquest judici només pot sorgir una sentència condemnatòria si el tribunal arriba a una fortíssima convicció de culpabilitat, ja que altrament haurà d’absoldre, respectant el dret a la presumpció d’innocència.

El procés serà llarg per diverses raons. En primer lloc, la mateixa llei d’enjudiciament criminal, molt antiquada en aquest sentit, afavoreix que la instrucció pugui eternitzar-se simplement si els advocats de les defenses van dilatant les actuacions amb els seus recursos. I això no és il·legítim, perquè la llei ho permet, insisteixo. A més, aquest cas no és l’únic que hi ha pendent davant el jutjat d’instrucció que se n’encarrega, cosa que també contribuirà als retards. En tot cas, serà un període llarg en què, novament, la ciutadania s’entretindrà amb la desfilada de famosos que compareguin a declarar davant el jutjat, i fins i tot alguns coquetejaran amb la idea que aquest cas faci desaparèixer el Futbol Club Barcelona. Hi haurà temps de comentar tot això, així com les concretes figures delictives que s’imputen –corrupció entre particulars en l’àmbit esportiu, administració deslleial i falsedat en document mercantil–, que porten aparellades penes de presó.

No obstant, seria també un bon moment per començar a fer, per fi, les coses de manera diferent en el procés penal, sortint ja d’una vegada del segle XIX i entrant en el XXI, o almenys en el XX. Tot i que es faci sempre, manca de tot sentit que la instrucció, que té com a únic objectiu recopilar els indicis que puguin perdre’s, es converteixi de facto en una falsa primera instància, practicant tots els interrogatoris de parts i testimonis que no serveixen per adquirir nous indicis, sinó perquè ningú entengui res quan veu els mateixos protagonistes declarar per segona vegada en el judici oral. No passarà en aquest cas que es canviïn les maneres de fer, però tant advocats com fiscals i jutges s’haurien d’anar plantejant que aquesta manera de procedir ja no té sentit. En va tenir en l’antic sistema inquisitiu –el vigent fins al segle XIX–, però ja no.

Notícies relacionades

La fiscalia denunciarà el Barça per corrupció pel cas Negreira

El cas Negreira: les cinc preguntes bàsiques que ha de respondre Laporta en la seva compareixença de premsa

El segon detall important és que, tret que succeeixin altres accidents econòmics, en aquest cas no es produirà la dissolució del Futbol Club Barcelona. No obstant, pels delictes de moment imputats, sí que és possible que li sigui imposada una enorme multa, que, s’ha d’advertir ja, serà complicada de calcular.

Però no s’han d’avançar esdeveniments. Els fets delictius s’han de provar més enllà de tot dubte raonable. I de moment no tenim més que una història lletja, però, prejudicis a part, encara som molt lluny d’una cosa que pugui sustentar raonablement una condemna. Ho sabrem d’aquí diversos anys. Potser molts anys. Ningú sap quina serà llavors la popularitat del futbol...