Ágora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El llop de la decadència de Barcelona no vindrà
La ciutat és més pròspera i amb més prestigi que fa vuit anys. I ho és, precisament, perquè és més verda, més veïnal, més saludable i més justa
Les Tres Xemeneies del Paral·lel són un símbol de la transformació econòmica i social de la Barcelona del segle passat. Van ser l’escenari de la vaga de La Canadenca, la lluita obrera per la jornada laboral de vuit hores. Desgraciadament, aquests edificis que són memòria viva de la ciutat feia 10 anys que estaven abandonats i tancats al barri, amb els problemes de convivència i degradació de l’entorn que això comportava.
Per sort, això canviarà. Després de moltes negociacions amb la propietat, hem desbloquejat la situació. Les Tres Xemeneies tindran activitat econòmica; la plaça es transformarà amb més verd i espais de joc; el barri sumarà un equipament públic de primer nivell, el Centre d’Emergències Municipal, i el Poble Sec guanyarà 11,2 milions d'euros, per invertir en equipaments i habitatge assequible.
És un acord molt bo per a Barcelona, que demostra dues coses. La primera és que la cultura del ‘pelotazo’ fa temps que s’ha acabat. Des que Ada Colau és alcaldessa no es fan requalificacions a mida de cap promotor privat. Els acords han de respectar l’interès general i han de tenir retorn als barris. En operacions com la de les Tres Xemeneies, la llei marca que la ciutat s’ha de quedar un 10% dels beneficis del privat: nosaltres n’hem aconseguit un 50%. I no és la primera vegada: ho hem demostrat amb altres grans acords amb la Sagrada Família, el Barça o l’antiga fàbrica Mercedes-Benz.
Entretots
La segona conclusió és que el fals debat entre economia i ecologia ha quedat extingit. La transformació verda de la ciutat estimula l’activitat econòmica, revitalitza el comerç de proximitat i genera llocs de feina amb sous dignes. Ho veiem a les Tres Xemeneies, a l’espai firal de Montjuïc o a la Ciutadella del Coneixement. I ho veiem, també, en els motius que han fet de Barcelona un referent internacional per a les empreses tecnològiques. Som seu permanent del Mobile World Congress i el seu màxim responsable, John Hoffman, ha defensat Superilla Barcelona com un model social i econòmic de futur, amb menys cotxes i més verd.
Unes paraules que queden reforçades per les bones dades econòmiques de la ciutat: Barcelona ha recuperat el PIB d’abans de la pandèmia, té l’atur més baix dels últims 15 anys i lidera el creixement econòmic per davant de Catalunya, la Comunitat de Madrid i el conjunt d’Espanya. S’ha arribat a màxims històrics d’afiliació a la Seguretat Social, màxims històrics en llocs de feina en el sector tecnològic (82.000 afiliats en el sector de les TIC) i màxims històrics en exportacions.
Posar límits a l’especulació no atura l’economia. Promoure una ciutat més verda no atura l’economia. Al contrari: la transformació social i ecològica de la ciutat és l’única garantia d’un futur per a Barcelona i la seva economia. Els profetes de la decadència poden cridar «¡que ve el llop!, ¡que ve el llop!», però el llop no vindrà i els crits han deixat de fer por. Avui Barcelona és una ciutat més pròspera i més prestigiosa que fa 8 anys. I ho és, precisament, perquè és una ciutat més verda, més veïnal, més saludable i més justa.
