Bob Dylan apaga tots els mòbils

Notícies relacionades

El nom, la cosa i els Manel

Twitter era una cerveseria de Múnic

Som incapaços de disfrutar el moment, massa ocupats a immortalitzar-lo. L’home que va fer una foto amb flaix en un ballet clàssic i que va enlluernar els veïns. La dona que va gravar amb un dispositiu de gran mida tot un número del musical ‘Peter Pan’ i va bloquejar el nen que tenia assegut al darrere. La que feia un directe a plens pulmons durant el concert de Rosalía i el va haver d’interrompre perquè el públic que havia pagat diners per l’entrada gairebé se la menja. El senyor que gravava una missa a la catedral de València en pla Spielberg i que va enutjar els feligresos assetjats; quina necessitat d’emportar-se un ‘souvenir’ com aquell. On aniran totes aquestes hores i hores de gravacions. ¿De debò són instants per a la glòria i el record o hi ha una síndrome de Diògenes que afecta els mòbils? Jo no miro res del que acumulo al meu, tota una memòria malgastada. I dubto molt que ningú ho faci, ni de bon tros els milions de fragments que reposen a internet de tots els espectacles que s’han celebrat en la història, des del festival del col·le fins a la batucada de la teva cosina, o el concert exclusiu de Beyoncé.

Aquests dies s’ha anunciat la gira de Bob Dylan per Espanya, 12 concerts a vuit ciutats sota el lema ‘Rough and rowdy ways’, com el seu disc 39è, el mes de juny. Són actuacions lliures de mòbils. Per entrar-hi, els espectadors hauran de deixar el seu aparell dins d’una funda especial que se’ls entregarà a la porta i que permet el pas de senyals perquè, en el cas d’una emergència, es pugui localitzar la persona en un espai habilitat per a aquesta finalitat. Al nobel de literatura no li agrada que el desconcentrin apuntant-lo amb milers de telèfons i busca una atmosfera neta. «Els nostres ulls s’obren una mica més i els nostres sentits s’aguditzen lleugerament quan perdem la crossa tecnològica a la qual ens hem acostumat», expliquen des de la seva oficina. Aquesta condició innegociable ja l’havien imposat altres artistes anteriorment, amb diferent fortuna i per a determinats recintes: Madonna, Kate Bush, Alicia Keys i Bruno Mars. Fa anys que el músic Jack White, amant d’improvisar sobre l’escenari, exigeix prescindir dels mòbils, com una manera de mostrar al rock-and-roll el mateix respecte que es dona a l’òpera o al teatre (gairebé sempre) i per aconseguir també que el públic es comuniqui millor i disfruti d’una experiència més vívida i sense els músics en tensió per l’aguait permanent. Sigui per aquests motius, o per protegir els drets de les gravacions oficials, serà alliberador veure els concerts de Dylan sense arrossegar aquests aparells. Com tornar al segle XX.