L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La prosa eixuta i funcional de Villarejo
Sobre els diaris i quaderns de l’excomissari. El dia a dia de la corrupció
M’encanta llegir dietaris, fins i tot els fragments que fixen l’instant buit, com l’entrada amb què Katherine Mansfield va estrenar l’any 1920: «Assecant figues a l’estufa i mitjons blancs eixugant-se a la xemeneia. [...] Plou però fa calor». El no-res quotidià, el temps com a brollador, les coses minúscules de la vida, a dir del meu admirat Iñaki Uriarte, «la petita molèstia al genoll al donar-me la volta al llit, el petit refredat que no acaba d’anar-se’n, el petit so de la fuita d’aigua que arriba des del bany, el petit greuge d’X aquest matí, que persisteix en la memòria». Els diaris de Thomas Mann són plens d’òperes i indisposicions estomacals.
Tant m’apassiona el gènere que, a força de cites i circumloquis, està sortint un article capgròs; o sigui, un cap molt gran i la cua escassa i inquieta per rematar. En realitat, pretenia parlar dels dietaris i agendes de l’excomissari José Manuel Villarejo, dels 13 quaderns de gran mida en els quals durant nou anys (del 2007 al 2016) va consignar el dia a dia de la guerra bruta. Té broma que, en el seu moment, després de la confiscació policial, l’exagent apel·lés en va al contingut «personal» de les llibretes per impedir que el jutge de l’Audiència Nacional les inclogués en el procediment de la macrocausa: «Són diaris íntims per a alleujament mental», va dir. Oh, sí, estimat diari, company de l’ànima, receptacle de les meves soledats.
Entretots
Cal·ligrafia clara
Notícies relacionadesL’últim diumenge, el diari ‘Ara’ portava el resultat d’una immersió a fons als diaris en qüestió. En els últims temps han vingut aflorant aquí i allà revelacions sobre els quaderns de l’ínclit, les seves aventures a la fossa sèptica de l’Estat, les seves trobades amb polítics, policies, jutges, empresaris i periodistes per treure profit de tots els aiguamolls. S’han publicat fins i tot fotos de les pàgines. Villarejo conserva una cal·ligrafia bastant llegible, d’os obertes, i fa servir una prosa eixuta i funcional: ‘Sobres a Raj i Cosp’. ‘Jordi molt malament amb Artur Mas’. ‘Contesto molt sec. Dinar molt agradable. Trucada molt tensa i amb bronca’ (tot bon diari amaga una subtil reelaboració).
Però tan dispersos caminen els fragments que es precisa amb urgència un bon editor que pentini, expurgui i contextualitzi els diaris, com Max Brod va fer amb els de Kafka. Perquè en aquests s’amaga el ventre de l’iceberg, el ‘Macbeth’ groller de la política espanyola. De moment, caldrà conformar-se amb el de Tamames al Congrés, mentre el fantasma de Valle Inclán recorre els passadissos amb els seus botins blancs de piqué. Tip top, tip top, tip top.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
