Àgora
La renda fixa no és fixa ni per al SVB
Pel que sabem fins ara, el motiu de la fallida del banc centrat en el sector tecnològic ha sigut morir d’èxit
Pànic. De nou, ha sigut necessari rescatar un banc; de fet, ja en són tres. El cas més greu ha sigut el del Silicon Valley Bank, una entitat amb 40 anys d’història. Sempre havia presentat beneficis, 1.700 milions de dòlars el 2021 i 1.500 el 2022. Feia dues setmanes que KPMG havia tancat l’auditoria del 2022 sense més advertències. Això ens indica la vulnerabilitat dels bancs pel seu elevat endeutament.
Pel que sabem fins ara, el motiu de la fallida ha sigut morir d’èxit. En efecte, el SVB es va especialitzar en el sector tecnològic, que compta amb empreses que dipositaven els seus diners en el passiu del banc, i arribaven a tenir 189.000 milions de dòlars en dipòsits. Al seu torn, l’actiu del banc estava concentrat en el sector, bé per les inversions directes o a través de fons o per préstecs a les empreses que els sol·licitaven. ¿I per què la mort per èxit? Doncs el motiu és que el banc no tenia prou projectes per invertir la ingent quantitat de diners que rebia en forma de dipòsits. ¿I què va fer? El que qualsevol gestor prudent faria: invertir en el seguríssim deute públic nord-americà.
Però aquí és on es veu que la renda fixa no és fixa. A l’apujar els tipus d’interès, el valor dels actius de renda fixa disminueix i ocasiona pèrdues patrimonials als seus tenidors. És clar que això no és gaire important si l’inversor pot mantenir el títol fins al venciment, sempre que l’emissor no faci fallida, per descomptat. Però després d’uns anys de creixements en el sector tecnològic, els dubtes havien començat a aparèixer el 2022, amb la caiguda de les borses, també dels bons per la pujada dels tipus d’interès dels bancs centrals i les dificultats de finançament de les empreses del sector, que sol·licitaven més fons o retiraven els que tenien als bancs. En un primer moment, això no va ser un problema per al Silicon Valley Bank, però a mesura que es van anar incrementant les retirades, se li va acabar la liquiditat. El SVB necessitava més fons i va haver de començar a vendre bons a pèrdues per no poder esperar el venciment. Va intentar una ampliació de capital per cobrir el forat patrimonial que això suposava, però no ho va aconseguir. En 48 hores va caure un 60% en borsa, li van retirar 40.000 milions i va haver de ser intervingut.
Entretots
No crec que estiguem davant una situació que impliqui un contagi a la resta del sistema financer. La FED i el Govern americà han actuat amb contundència. Primer, assegurant els dipòsits per sobre del límit legal de 250.000 dòlars, així que els dipositants, tranquils. Després, manifestant que els accionistes i els bonistes no serien rescatats, i encara menys amb diners públics. I, finalment, sabem que la banca europea està més capitalitzada i regulada, i tenen els seus actius molt més diversificats.
I ara em pregunto si els inversors que feien cua per comprar deute públic espanyol saben que la renda fixa no és fixa. Per si de cas, espero que no l’hagin de vendre abans del venciment.
