Xuclar i bufar alhora

¿Per què les pujades de tipus d’interès no estan fent baixar la inflació significativament? En primer lloc, cal deixar temps perquè la política monetària estengui tots els seus efectes. Es calcula que la pujada de tipus triga uns sis mesos a traslladar-se al cost de finançament i, per tant, a començar a tenir impacte sobre el consum i la inversió. El consum privat ja ha començat a descendir en el quart trimestre i el sector immobiliari comença a frenar. No obstant, la bona situació financera de les famílies i empreses amb què enfrontem aquesta crisi (a diferència del que passava el 2008) està permetent suportar més bé la pujada del cost del crèdit. La segona raó és que, malgrat la pujada de tipus nominals, els tipus d’interès reals (descomptada la inflació) encara són negatius i, per tant, exerceixen un efecte expansiu sobre l’economia. Finalment, les pujades de tipus no estan tenint l’impacte esperat perquè hi ha una força contraposada que estaria anul·lant part del seu efecte. Es tracta de la política fiscal expansiva que estan adoptant tant el conjunt de la UE com els estats membre. La Comissió Europea ha aprovat 723.800 milions d’euros al Mecanisme de Recuperació i Resiliència que es distribuirà en sis anys. A això cal sumar-hi el RePowerUE, dotat amb 225.000 milions d’euros, per desconnectar l’economia europea de l’energia russa a través de la inversió en renovables, i les noves ajudes que s’adoptin per fer front al paquet de subsidis aprovats als EUA (llei de reducció de la inflació).

Notícies relacionades

L’ONU demana apujar fins al 4% l’actual objectiu d’inflació del 2% dels bancs centrals

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els programes d’ajuda aprovats pels estats membre per lluitar contra els efectes de la inflació també afegeixen llenya al foc. Segons la Comissió, el conjunt de la UE-27 ha destinat 672.000 milions d’euros des de març del 2022 a mesures per protegir ciutadans i empreses, dels quals només el 30% estarien focalitzats en els col·lectius més afectats i la resta serien generalistes. A Espanya, el Banc d’Espanya estima que el conjunt de mesures adoptades per recolzar llars i empreses tindria un impacte pressupostari d’entre 34.000 i 40.000 milions d’euros durant l’horitzó temporal 2021-2025, que estaria concentrat el 2022 (suposant un 1,3%-1,4% del PIB) i el 2023 (0,8%-1% del PIB).

Europa ja s’ha adonat que no pot bufar i xuclar alhora, i ha anunciat la reactivació de les regles fiscals europees per a l’any vinent. Probablement les noves regles seran més flexibles del que van ser en la crisi del deute públic del 2010, però, tot i així, suposa un avís als governs europeus per anar retirant les mesures que es van adoptar per fer front a la crisi energètica ara que el preu de l’energia ha tornat a nivells previs als de la guerra. A més, les pujades de tipus suposaran un increment de la despesa pública, malgrat que les primes de risc es mantenen baixes, sobretot en aquelles economies més endeutades que ja no tindran el paraigua del BCE. Recordem que a Espanya el deute públic representa el 115% del PIB, a Itàlia el 147% i a França el 113%. Les noves ajudes hauran de ser necessàriament més selectives, acotades per als col·lectius més vulnerables, i temporals. Però no serà fins al 2024 que, probablement, la UE imposi nous criteris d’austeritat fiscal. A Espanya, davant les diferents convocatòries electorals, tampoc s’espera que les retallades d’ajudes públiques s’imposin aquest any.