Electrificació

Griffiths diu amb raó, en aquesta entrevista amb el nostre expert en motor Xavier Pérez, que no fa falta inventar res, sinó emular el que estan fent altres països. I té raó. Fins i tot n’hi hauria prou amb el sentit comú. Un consumidor responsable que vulgui fer el pas i comprar un vehicle elèctric es troba amb les següents dificultats: els terminis d’entrega són fins i tot superiors als de combustió per la crisi dels subministraments, la tramitació de les ajudes és un laberint burocràtic, les comunitats de veïns no tenen empara legal per superar els impediments que posen els negacionistes per a l’ús de zones comunes a la instal·lació de punts de càrrega, molts ajuntaments han tancat precisament els punts de càrrega públics per l’increment del cost de l’electricitat, que ha estat menys subvencionada que les gasolines... I així tantes altres coses: les electrolineres ni hi són ni se les espera, especialment a les zones d’oci menys habitades. Aquest és el panorama. Benvingudes siguin les reunions, però el que han de fer les administracions és posar-se les piles, mai més ben dit. Aquest tren no el podem perdre, com tants altres que hem perdut en la nostra història amb la primera industrialització i amb tantes altres coses. Hauria de ser un d’aquests consensos bàsics que estiguin per sobre de qui governa en cada moment. Però no.