Article de Sílvia Cóppulo Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Permís per ser pare
Tot i que es pot renunciar a les 10 setmanes posteriors, els permisos són intransferibles entre progenitors. És un dret, sí, però afegiria que també és un deure de corresponsabilitzar-se del fill o filla.
permiso-paternidad
Enrere queden els anys en què els pares disfrutaven únicament de dos dies de «festa» per l’arribada al món del nadó. Quan el 2007 es va aprovar a Espanya el permís per paternitat, als nois que s’atrevien a agafar-lo se’ls mirava amb sorpresa. En algunes empreses se’ls considerava poc responsables. ¿Com es podia promocionar un home que «desapareixia» quan tenia fills? Perquè allò l’igualava negativament amb les dones, a qui encara avui, en algunes entrevistes de feina, se’ls pregunta si volen ser mares.
La llei considera que el permís de maternitat i paternitat (amb independència del gènere dels progenitors) és un dret. D’igual durada per als dos membres de la parella: 16 setmanes, de les quals les sis primeres s’han d’agafar alhora quan neixi la criatura. Tot i que es pot renunciar a les 10 setmanes posteriors, els permisos són intransferibles entre progenitors. És un dret, sí, però afegiria que també és un deure de corresponsabilitzar-se del fill o filla. Al néixer, però després també.
Entretots
Es tracta que aquests homes joves aprenguin per experiència personal què és donar biberons, aixecar-se a mitjanit, canviar bolquers, rentar la roba, passejar el nadó, banyar-lo cada nit, fer olor de llet, colònia i caques, etcètera, i estar cansat tot el dia i atendre la bonica criatura sense poder fugir a la feina. És més, tant de bo que, després d’aquelles primeres sis setmanes, els pares agafin el temps restant del permís en moments diferents de les mares i deixin d’actuar com «ajudants» de la criança per passar a ser-ne «cotitulars». No és fàcil, però poden disfrutar i viure un temps molt feliç.
La igualació del permís per paternitat afavoreix la no discriminació laboral per raó de gènere, tot i que les excedències per fills i les reduccions horàries les agafen gairebé en un 90% les dones. Precisament, estem estudiant a la UPF-BSM la relació entre gestió del temps, productivitat empresarial i benestar personal. Primera conclusió: el temps té nom de dona.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
