Suggestió

–No em sona –vaig dir jo–.

–A mi tampoc –va intervenir un altre dels convidats–.

Després ens van servir el segon plat i vam canviar de conversa.

L’endemà vaig anar al centre a fer unes compres i vaig veure entrar en una llibreria el suposadament mort. El vaig seguir dissimuladament per veure si se li notava alguna cosa rara, però actuava amb normalitat. Després de fer un parell de voltes mirant les novetats editorials, es va dirigir a la zona on s’exposava el fons i va buscar un llibre seu del qual va llegir les primeres pàgines. Després el va tornar al seu lloc amb una expressió de dolor que tenia un significat que no vaig saber desxifrar. Era evident que seguia viu, però el fet d’haver pensat durant unes hores en ell com si estigués mort m’obligava continuar veient-lo com un cadàver. Pura suggestió, sens dubte, però una suggestió de tal naturalesa que em va proporcionar el sentiment d’estar vivint una estranya aventura. D’entre totes les persones que fem tombs per la llibreria, em vaig dir, només jo conec la seva veritable condició. Era possible que els altres ni tan sols el veiessin, ja que s’hi creuaven, travessant-lo gairebé, sense mirar-se’l.

Quan va sortir de l’establiment vaig fer com si ens haguéssim trobat i vaig sentir una esgarrifança a l’estrènyer-li la mà. Posseïa, o això em va semblar, una rigidesa espantosa i era freda com el tronc d’un lluç.

–Ahir, precisament, vam estar parlant de tu –li vaig dir–.

–Feia tant temps que no ens vèiem que devíeu pensar que m’havia mort –va respondre ell amb un somriure nostàlgic–.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

 –¡No, no! –em vaig afanyar a negar–. Ens preguntàvem si seguies a Madrid.

Ens vam acomiadar de seguida perquè va assegurar que tenia pressa. Quan vaig arribar a casa vaig telefonar als amics del sopar per confirmar-los que Ricardo (nom suposat) havia mort. Cap d’ells es va sorprendre, tot i que després em vaig preguntar si, com en aquella famosa pel·lícula, els morts no devíem ser nosaltres.