NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿A qui es pretén rehabilitar a Catalunya i per a què?
L’atzar explica moltes coses, però no totes. Es multipliquen els gestos i els actes per reivindicar la figura de Jordi Pujol a pocs mesos del judici que ha de dirimir les seves responsabilitats penals i les dels seus fills en la fortuna oculta a Andorra. I, en paral·lel, un dels seus homes de màxima confiança –molt més que Artur Mas–, Xavier Trias, opta a l’alcaldia de Barcelona amb possibilitats i amb un discurs molt més pròxim a Pujol que a Puigdemont, però mirant d’agrupar-los a tots. Aquesta coincidència merament temporal ha provocat dos efectes. El primer és una nova onada de republicacions dels ‘papers de Villarejo’ en relació amb l’anomenada operació Catalunya enfocada a rematar la principal estratègia de la defensa penal de Pujol: desacreditar la captura de pantalla de la banca andorrana davant el tribunal al demostrar que estava viciat per la intervenció dels serveis secrets en la seva obtenció. Legítim. La víctima de pes és Jorge Fernández Díaz, que assisteix, impertèrrit, a la seva depauperació per qui considerava els seus aliats mediàtics. La teoria del fruit podrit de la branca podrida podria deixar sense proves la Fiscalia.
En paral·lel, Pujol es deixa veure i és per ara l’únic que pot fer seure en una mateixa taula, ni que sigui d’una calçotada, Mas, Turull, Giró, Nogueras i la veterana militància convergent. Ho va avançar Joan Vehils en un dels seus ‘Barcelonejant’ i ara tothom parla de la calçotada. Tot apunta que algun alquimista de la Moncloa ha decidit recórrer al manual maoista per lligar aquesta maionesa a favor dels interessos de Pedro Sánchez: arribar a desembre en disposició de sumar Junts a la majoria d’una nova investidura i alliberar-se de l’actual jou d’Esquerra fent pinça amb Podem. I, pel camí, esquitxar el PP de Feijóo amb la porqueria d’un col·laborador directe de Rajoy, entregar a Trias l’alcaldia de Barcelona com Zapatero –sempre Zapatero– li va voler regalar la presidència de la Generalitat a Mas, i aplanar el camí per a una Catalunya governada pel PSC amb Junts de soci debilitat. Però vaja, segur que només estem davant coses de l’atzar, com ho va ser al seu moment l’aterratge de Valls en la política barcelonina.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
