Àgora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿On quedarà la dimensió metropolitana a les eleccions municipals?
Hem de reclamar que es posin sobre la taula propostes de coordinació en aquells aspectes més essencials del funcionament de la metròpoli: mobilitat, vivenda, lluita contra el canvi climàtic, desenvolupament econòmic, espai públic
Una vegada més, la dotzena des del final de la dictadura, ens trobem a les portes d’unes eleccions municipals. El primer graó de la democràcia representativa, el més proper a la ciutadania. Aquell que ha d’atendre les necessitats més immediates. Però també aquell del qual emanen altres nivells de govern supramunicipal amb gran impacte, no sempre visible ni ben entès, a les nostres vides quotidianes: les diputacions, els consells comarcals o l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
Uns nivells de govern que són els encarregats no només de garantir que els municipis poden prestar adequadament els seus serveis i realitzar les seves inversions, sinó també de promoure la coordinació en les actuacions municipals en determinades polítiques. Perquè, cada cop més, els governs locals es troben que han de fer front a reptes de gran dimensió que depassen clarament els seus límits administratius i competencials. Les aglomeracions metropolitanes, com la de Barcelona, són l’exponent més clar d’aquestes interdependències que reclamen voluntat, generositat i instruments concrets per articular les respostes adequades.
A les eleccions del proper mes de maig es faran discursos 'de ciutat', com és lògic, en cada municipi. ¿Quina consistència tenen aquests discursos sense un plantejament sòlid i coherent d’una estratègia metropolitana compartida que els aixoplugui? ¿Com es poden prometre solucions per a l’accés a l’habitatge sense tenir en compte el que farà el municipi del costat? ¿O per fer més sostenibles els desplaçaments si no se segueixen els mateixos criteris al lloc on ens desplacem?
Prenent com a referent la famosa frase de José Ángel Cuerda, alcalde de Vitòria entre 1979 i 1999, «on acaben les nostres competències, comencen les nostres incumbències», cal dir que, a banda d’existir avui en dia unes competències metropolitanes en mans de l’AMB no menors i encara per explotar plenament, la dimensió metropolitana és d’una incumbència vital per als municipis i les persones que hi viuen.
La gestació de l’AMB, com sabem, va ser un procés llarg i complex. Una dècada abans de l’aprovació de la llei que li donava forma, el Pla Estratègic Barcelona 2000 va passar a ser Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), un canvi que va contribuir a preparar el terreny per una futura governança de nucli de la metròpoli construint una estratègia compartida. Avui, el Compromís Metropolità 2030, sisè pla estratègic que elabora el PEMB, anticipa de nou una estratègia compartida en aquest cas per la regió metropolitana. Però, sobretot, el que persegueix és fer entendre que el fet metropolità és ineludible i que ha de buscar fórmules per acomodar-se a la dimensió dels reptes als quals ens enfrontem, independentment de les diverses capes administratives que hem anat adoptant, i en ocasions superposant, al llarg del temps.
Entretots
Davant les eleccions municipals hem de reclamar que almenys es posin sobre la taula els diversos posicionaments i les propostes de coordinació en aquells aspectes més essencials del funcionament de la metròpoli: mobilitat, habitatge, lluita contra el canvi climàtic, desenvolupament econòmic, espai públic... Perquè el que es faci des de la ciutat de Barcelona tindrà efecte sobre Granollers o Sitges, però també el que facin Sant Cugat, Mataró i Molins de Rei.
En aquestes setmanes, doncs, en què s’han d’anar preparant els programes marc dels partits de cara a les eleccions municipals, esperem que hi hagi espai per a aquesta qüestió i fins i tot programes específicament metropolitans, siguin per a l’AMB (administració catalana amb el tercer pressupost més elevat) o per a l’actuació sobre el conjunt de la ciutat real, la regió metropolitana (sense administració específica d’aquest abast): la ciutat dels 5 milions d’habitants. La nostra fixació en la campanya de les eleccions municipals serà, doncs, interpel·lar a les candidatures: «I la dimensió metropolitana, ¿què?».
