Riad i Teheran amb Tel Aviv al fons

L’‘alcavota’ de l’actual acostament ha sigut la Xina, que compra petroli als dos països i que, així, s’apunta un punt a l’altura de les seves responsabilitats com la potència hegemònica que vol ser, a més d’afirmar la seva presència política a l’Orient Mitjà, on fins ara només havia sigut un client important. El que s’ha esdevingut ha agafat els americans amb el peu canviat, no s’ho esperaven i miren de treure-li importància a un fet que posa una vegada més de relleu la seva decreixent influència en una regió on la Xina ensenya ara l’orella. Les saudites confirmen així l’allunyament de Washington accelerat després de les condemnes per la mort de Jamal Khashoggi. Molts països no volen alinear-se al món bipolar que ens cau al damunt.

La notícia serà positiva si ens acosta al final de la guerra del Iemen, en la qual l’Aràbia Saudita intervé obertament amb alt cost de ‘víctimes col·laterals’, i l’Iran ho fa d’amagatotis recolzant els seus rivals houthis. Amb seguretat han parlat d’aquest assumpte durant les negociacions per a la pròxima reobertura d’ambaixades. Benvingut sigui l’acord si gràcies a ell s’aconsegueix posar fi a un conflicte que ha provocat una terrible crisi humanitària en un dels països més pobres del món.

L’entesa entre Riad i Teheran deu haver posat dels nervis Israel, que gràcies als Acords Abraham ha trencat el seu aïllament establint relacions diplomàtiques amb alguns països àrabs i que tenia per objectiu entabanar ara l’Aràbia Saudita, units tots dos davant la comuna amenaça que representava la República Islàmica de l’Iran. L’escull més gran a aquest acostament, que ara s’allunya, era ara en el Govern d’extrema dreta, nacionalista i ultrareligiós que presideix Netanyahu, que ha empitjorat la relació amb els palestins, una cosa a què l’opinió pública dels països àrabs és molt sensible.

Israel té motius molt justificats per témer l’Iran, que està entossudit a esborrar-lo de la faç de la Terra i de fet tots dos mantenen des de fa anys una implacable ‘guerra a l’ombra’. Israel ataca un dia sí i un altre també bases iranianes a Síria, els seus aliats de Hezbol·là al Líban, i porta a terme espectaculars operacions contra la seva política nuclear (virus Stuxnet) i atemptats contra la vida dels seus més prestigiosos científics. Només des de principis d’any es pot comptar un bombardeig israelià sobre milícies iranianes que va tancar l’aeroport de Damasc, un altre atac amb drons contra instal·lacions militars a Isfahan, al cor de l’Iran, i fa pocs dies va disparar un míssil contra una reunió d’oficials iranians, també a Damasc. L’Iran, per la seva banda, ha atacat fa poc amb drons un petroler de propietat israeliana al Golf Pèrsic.

Notícies relacionades

La reconciliació entre l’Iran i l’Aràbia Saudita permet somiar amb un altre Pròxim Orient

La guerra del Iemen ha causat més de 10.200 nens morts o ferits

Les espases sempre han estat aixecades, però ara la situació canvia pel gir saudita i per altres raons que tenen a veure amb la política iraniana, com són els disturbis després de la mort de Mahsa Amini i la duríssima repressió posterior; el fracàs, després de divuit mesos, dels intents per reviure l’acord nuclear que Trump va boicotejar; la represa de l’enriquiment d’urani per l’Iran, molt per sobre dels límits permesos i fora del control de l’ONU; les seves constants ingerències a Síria i l’Iraq; la fabricació de míssils cada vegada de més abast, i la venda de drons a Rússia per al seu ús a la guerra d’Ucraïna.

Com a conseqüència de tot això, l’Iran s’acosta a la Xina i a Rússia, amb els quals aquests mateixos dies fa maniobres navals a l’Índic, mentre perd moltes de les poques simpaties que li quedaven a Occident que, a poc a poc, veu amb més comprensió l’agressiva política d’Israel. El problema és fins on ens pot portar. És un assumpte a seguir molt de prop.