Article d’Ernest Folch Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’aparició mariana de Jorge Fernández Díaz
Sembla que hi ha una certa Barcelona que ha decidit deixar de dissimular i s’ha tret per fi la careta
Un dels secrets més ben guardats del periodisme espanyol és una secció diària que l’exministre Jorge Fernandez Díaz, d’ara endavant JFD, publica al diari ‘La Razón’, titulada ‘El trípode’. Aquesta meravellosa i injustament ignorada secció ens permet endinsar-nos, sense filtres ni dissimulacions, en el pensament profund d’una de les ments més malaltes i alhora més creatives d’aquest país. Cal agrair a l’exministre que no hagi fet cas dels assenyats que diverses vegades li deuen haver aconsellat que no publiqui tal reguitzell de fogositats intel·lectuals, i ens deixi disfrutar lliurement dels seus baixos instints, com a bon membre supernumerari de l’Opus Dei que és. A falta que ens delecti un dia amb les obres completes de la seva pròpia bogeria, algunes de les seves últimes perles publicades mereixerien un lloc d’honor en una encara inèdita Història de l’Odi.
Els seus articles són una curiosa papilla en què barreja un fanatisme religiós que no té res a envejar a qualsevol talibà de l’Afganistan, deliris misògins en contra del Ministeri d’Igualtat en particular i de les dones en general i, per descomptat, les seves ja conegudes fòbies contra el sanchisme, Catalunya i els separatistes. Últimament, ens ha dit que la llei trans és «una gravíssima transgressió de la Llei Natural» (sic) o que el final de la guerra d’Ucraïna arribarà «pel triomf de l’ICM» (sic), amb referència a l’Immaculat Cor de Maria. El seu pensament resumeix les tres obsessions clàssiques del falangisme espanyol: guerra contra els infidels, contra els separatistes i contra els rojos.
Entretots
Que un ministre presumptament democràtic escupi diàriament tot aquest odi i exorcitzi tots els seus dimonis en públic sense cap pudor ja seria per si mateix alguna cosa consignable. Però resulta que aquests escrits són només la punta de l’iceberg de la figura recargolada i polièdrica de JFD, que mentre amb la mà dreta escrivia la seva rabiosa ideologia, amb la mà esquerra va erigir una de les clavegueres estatals més llardoses que ha conegut la democràcia. Perquè resulta que aquest sinistre individu és exactament el mateix a qui la Fiscalia acusa d’«encobriment i malversació», a més de demanar per a ell 15 anys de presó i 30 d’inhabilitació.
Tots aquests precedents no han sigut suficients per impedir que dijous vinent JFD hagi sigut convidat pel Círculo Ecuestre de Barcelona a participar en un col·loqui titulat ‘Apariciones Marianas de San Sebastián de Garabandal’ (sic). Un Círculo Ecuestre on és imprescindible portar corbata però on, pel que es veu, té menys importància estar imputat per la porqueria de l’operació Kitchen i escriure diàriament articles homòfobs, supremacistes i racistes. El destí (o no) no ha volgut que l’aparició mariana a Barcelona de JFD es produeixi només tres dies després que el mateix Círculo convidés –aquest dilluns– Xavier Trias, que se suposa que no sabia quan va acceptar la invitació que la mateixa institució acolliria tres dies després el mateix JFD que va voler destrossar-li la vida amb aquell ja famós compte corrent inventat de Suïssa. Tot seria una perfecta broma macabra si no fos perquè és estrictament real, com tota la vida de JFD. ¿Una institució teòricament senyorial de Barcelona que convida amb tots els honors un presumpte delinqüent i certificat destructor de persones perquè ens sermonegi? La seva presència potser s’entén millor quan és el mateix Círculo el que fa només uns dies convidava Isabel Díaz Ayuso, del PP, i Iván Espinosa de los Monteros, de Vox. Sembla que hi ha una certa Barcelona que ha decidit deixar de dissimular i s’ha tret per fi la careta. També és d’agrair.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
