La tribuna Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Barça: operació ’a por ellos’
¿Hi ha paral·lelismes entre l’esclat del cas Negreira amb la qüestió catalana? Tots: manipulació mediàtica, estigmatització social, justícia ideològica i política centralitzadora
L’home-Estat del futbol espanyol, el rei Florentino Pérez diumenge va trencar una tradició: anar al Camp Nou. Segons la premsa pròxima –que en el cas del Madrid n’és la majoria–, s’hi podia trobar un clima molt “hostil”, i s’havien d’evitar problemes. Atès que Florentino va venir fins i tot el dia del debut de Figo amb camisa blanca, l’excusa té aires d’alimentar el relat d’un Barça inestable i perillós, a l’estil d’aquelles “mirades d’odi” que els guàrdies civils asseguraven que sentien a Catalunya. Res no és innocent, i menys quan es tracta d’un assumpte que mou interessos milionaris, i l’ofensiva contra el Barça per terra, mar i aire és tan explícita, que no permet ingenuïtats.
Això va de debò. El clima que s’ha creat contra el Barça és brutal –Toni Freixa deia a ‘El Fax’ de 8TV que no ho havia vist mai–, i s’està disparant des de totes les bandes, bo i aprofitant un afer que no té ni solta, ni volta, perquè queda desmentit al primer segon de plantejar-lo: la possibilitat que el Barça hagués pagat als àrbitres per guanyar partits. Si hi ha una veritat irrefutable en la història del futbol és que el Barça no ha tingut mai –i en aquest cas “mai” adquireix categoria de veritat còsmica–, el favor dels àrbitres, alhora que ha rebut històricament tota mena de perjudicis.
A partir d’aquí hi pot haver moltes hipòtesis respecte al motiu pel qual els presidents del Barça han fet el préssec pagant a un aprofitat que és evident que els ha aixecat la camisa. Em deia algú que té molta mili en el Barça que quan Núñez comença aquesta relació, ho fa amb la idea que aconseguirà una mica de neutralitat si algú com Negreira els ajuda a entendre la situació, però a part d’això, ni es devia pretendre (perquè era inimaginable), ni ha passat mai. I si no ha passat, de què estem parlant? Malgrat la futilesa de l’acusació, s’ha creat immediatament una ofensiva des de tots els flancs: la fabricació d’un relat mediàtic demonitzador, la intervenció, a la velocitat de la llum, de la Fiscalia de l’Estat, i el posicionament polític del Govern Sánchez que assenyala el Barça. És a dir, tal com passa amb la qüestió indepedentista, la ‘Fuenteovejuna’ espanyola s’activa “todos a una” contra el mateix enemic. ¿Hi ha paral·lelismes amb la qüestió catalana? Tots: manipulació mediàtica, estigmatització social, justícia ideològica, política centralitzadora...
Notícies relacionades
¿Quina és la intencionalitat de tot plegat? Sens dubte l’objectiu és doble: fer caure Laporta i inestabilitzar el Barça, amb la intenció final de convertir-lo en S.A. i poder-lo controlar. Les evidències també són clares. D’una banda, la UEFA i la FIFA contraris al projecte de la Superlliga europea, que amenaça el seu ingent negoci. De fet, Negreira els ha anat al pèl, perquè la unió Laporta-Florentino a favor de canviar les regles del joc –sobretot arran del fenomen dels clubs-Estat–, se n’ha anat en orris. En paral·lel, els interessos del poder immobiliari espanyol, que necessitaria un Barça més fràgil i un president més dòcil per poder garantir els seus negocis. I finalment, l’Estat mateix, que veu en el Barça –i en Laporta– un poderós senyal d’identitat catalana, que lògicament rema en la direcció contrària a l’espanyolització. De fet, en una nació sense sobirania i en permanent repressió, el Barça és gairebé una estructura d’Estat. També en aquest sentit hi ha pocs dubtes: la rapidesa de la fiscalia a actuar contra el Barça, i el capteniment del mateix Govern espanyol, tan ràpid a l’hora de personar-se contra el Barça, com ràpid a desaparèixer del cas Pegasus o de l’operació Catalunya. Al capdavall, ningú dubta que un Barça S.A. seria controlat immediatament pels poders ad hoc que ja s’han quedat tota la resta d’estructures fonamentals, des de La Caixa, fins a les energètiques.
¿Pertany el cas Negreira a l’operació Catalunya? ¿En tot cas, és el mateix ‘modus operandi’ i amb la mateixa intenció: afeblir tot allò que reforça la nostra identitat nacional. Per això Laporta és la peça major de la cacera –encara que pel camí la piconadora passi per sobre de Rosell o Bartomeu– i per això el Barça és l’objectiu. Diners, poder i ideologia, els tres elements de la tempesta perfecta que cau damunt del club. Laporta assegura que guanyarà la batalla. Això esperem, però mai havia tingut davant una ofensiva tan poderosa.
