En el club de la moció

L’article 113 de la Carta Magna, en el seu punt 1, assegura que «el Congrés dels Diputats pot exigir la responsabilitat política del Govern mitjançant l’adopció per majoria absoluta de la moció de censura» i en el punt 2 descriu que la moció «haurà de ser proposada almenys per la desena part dels diputats». L’acció s’adapta als dos punts. Per tant, no existeix menysteniment ni mala praxi.

Superat aquest debat, que s’ha convertit en mantra aquests dies, l’interès se situa en l’efecte que pogués tenir l’acció de Santiago Abascal, via Ramón Tamames. ¿Què ha guanyat Abascal? ¿Què perd Pedro Sánchez? ¿Ha fracassat Vox en el seu intent de blanqueig? ¿El president Sánchez n’ha tret partit? ¿I Yolanda Díaz? 

D’entrada, prendre’s a conya aquesta moció era un error. Les regles del joc són les que són i des d’aquest punt de vista Vox no ho ha jugat malament. El discurs de Ramón Tamames va ser un diagnòstic general que podrien haver firmat de forma parcial molts, sobretot de la dreta, restituint la cara de Tamames per una altra. 

Tota la ideologia que va poder presentar va ser a través de qüestions concretes que evitaven mostrar missatges polítics. Per això va ser un mer diagnòstic sense propostes de solució. 

Notícies relacionades

Vox perd la moció de censura resultat de la votació en directe

Tamames, Sánchez i Abascal: l’1x1 de la moció de censura de Vox

La qüestió és si el contingut de la moció és la proposta electoral de Vox. I no ho sembla. Per això, l’operació Tamames és clarament una acció de blanqueig, liderada pel llestíssim Sánchez Dragó, a l’estil del seu ‘Gárgoris i Habidis’, a què ha jugat el professor d’economia amb un últim xou parlamentari.

Posats a donar medalles, aquestes serien concedides a Tamames que, tot i que cansant, semblés levitar, i a Yolanda Díaz, amb la sort de presentar el seu partit el mateix dia que l’extrema dreta va mostrar les seves vergonyes al Congrés.