Article d’Albert Soler Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
I Mújica va rebre Aragonès
A l’expresident uruguaià li va caure molt bé aquell nen vingut de tan lluny, fins i tot el va convidar a compartir el seu menjar, una olla d’arròs i fesols
El nen que presideix el Governet se’n va anar a fer les Amèriques, no sé com s’ho munten ara als avions amb els menors que viatgen sols, si no han canviat el protocol el devien asseure a primera fila, amb un rètol identificatiu penjant al coll i l’hostessa acompanyant-lo al lavabo quan tenia pipí, que són moltes hores de vol. No és estrany que no el rebés ningú enlloc, la gent gran està sempre enfeinada quan d’atendre els infants es tracta, es busquen qualsevol excusa, una reunió de darrera hora, una visita al metge, el que sigui. En alguna de les cites americanes que mai no van ser, Pere Aragonès devia acabar assegut al costat d’una secretària, que li va donar un bolígraf i un full en blanc perquè dibuixés, té, maco, i no molestis.
L’excepció va ser Pepe Mujica, expresident de l’Uruguai, és que als avis els agrada el contacte amb els nens, porten alegria a la casa. I això que localitzar-lo no va ser fàcil, va haver de preguntar.
-Bon home, estic buscant la casa del senyor Mujica. Tingui, per les molèsties, un euro perquè avui mengi calent, però no s’ho gasti en vi -li va dir Aragonès al pidolaire d’espardenyes, pantalons curts i camisa barata.
-Errr… sóc en Pepe Mujica. Què se t’ofereix, vailet?
I va ser així que Aragonès, 153.235 euros anuals, dietes a banda, li va poder explicar a Mujica -que quan era president vivia amb 1.500 dòlars mensuals, ja que donava la resta- que se sent molt oprimit, que Espanya és un estat feixista que té els catalans esclavitzats, que si no fóssim espanyols sí que viuríem bé i no com ara, i que quan deixi de ser president cobrarà un sou vitalici d’uns 122.000 euros. Mujica anava assentint amb el cap, convençut que tot eren fantasies del noi, els petits tenen molta imaginació, vés que no m’expliqui ara que de gran vol ser astronauta.
-I aquest llacet groc que portes al pit, maco?
Entretots
-Això és per recordar-me a mi mateix que visc molt malament, és que tinc mala memòria i a vegades ho oblido, sap, senyor?
Al senyor Mujica li va caure molt bé aquell nen vingut de tan lluny, fins i tot el va convidar a compartir el dinar, una olla d’arròs i frijoles, però Aragonès es va excusar, tenia taula reservada a El Tío Bistró, el millor restaurant de Montevideo.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
