Àgora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La reforma del sistema de pensions
L’acord garanteix que les prestacions se sufragaran sense retallar drets
El dret a una pensió de jubilació adequada, suficient i no-discriminatòria és una de les senyes d’identitat de les societats del benestar. Un dels principals desafiaments dels països que envelleixen és el manteniment d’una xarxa de previsió social apropiada i sostenible. Per això, aquesta reforma pactada va dirigida a garantir l’equilibri financer del nostre sistema públic i la seva suficiència, ja que manté el poder adquisitiu de les prestacions en un marc de suport d’equitat intergeneracional. Les pensions de jubilació són determinants com a garantia d’un nivell de vida acceptable i faciliten el consum intern.
El dret a una prestació digna va impulsar, el juliol del 2021, sindicats, associacions empresarials i el Govern central a fixar en la llei la seva actualització immediata d’acord amb la pujada de l’IPC. La revalorització és un instrument clau per combatre el risc de pobresa i garanteix la idoneïtat de la pensió al llarg del període de percepció. La suficiència de les pensions i les perspectives d’envelliment, tant per l’esperança de vida com per la pròxima jubilació d’una generació pobladíssima, suposaran un volum enorme de recursos. Som conscients de l’augment de la despesa pública que es produirà en els pròxims 25 anys, per la qual cosa hem dissenyat una arquitectura, amb l’aval de la Comissió Europea, que afronta, via contribució a la seguretat social, la tensió que es produirà fins al 2050.
La pujada, lligada a l’actualització de les pensions, moderada i progressiva de les bases màximes, acostant-nos a Europa, juntament amb la fixació d’una petita quota de solidaritat als salaris que no contribueixen, incrementa els ingressos i els compassa amb les despeses; això fa sostenible el nostre sistema en el marc de les recomanacions del Pacte de Toledo. L’acord permet complir el component 30 del pla de recuperació, cosa que suposa una quarta transferència de fons que tindrà com a destí final les empreses, malgrat l’oposició dels seus representants a aquesta segona part de la reforma.
Entretots
A Espanya, els baixos salaris amb menys costos en cotització que als països del nostre entorn –el valor laboral/hora és de 23,4 euros, 23,8 al final del desplegament acordat, i la mitjana europea és de 33,8– fan que el pacte sigui assumible, al mateix temps que hi ha marge per a un increment de les rendes del treball. El nostre sistema de pensions també s’assegura amb sous dignes.
El que es convé té un impacte de gènere molt important, amb augment de cobertura de llacunes i pujades de complements. Gràcies a la insistència sindical es protegeixen totes les pensions mínimes, incloent-hi les de viudetat, i s’estableix un indicador que impedirà que els perceptors més vulnerables caiguin per sota del llindar de la pobresa. El text recull també millores per a les persones en pràctiques, autònomes o fixes discontínues.
Aquest acord garanteix que les pensions se sufragaran sense retallar drets.
