L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Com dimonis s’estima en llengua russa?
Svetlana Aleksiévitx i la seva polifonia de veus reflexionen sobre els afectes
L’escriptora en llengua russa Svetlana Aleksiévitx, dotada d’una oïda sideral, filla de pare bielorús i mare ucraïnesa, és una de les millors entrevistadores de l’univers. Ha fonamentat la seva obra, a mig camí entre el periodisme i la literatura, en polifonies en què un cor èpic salmodia la guerra i la catàstrofe: va donar veu a les dones que van participar silencioses en la Segona Guerra Mundial; als nois que van tornar de la campanya de l’Afganistan mutilats, dements o ficats en taüts de zinc; a les víctimes de l’accident nuclear de Txernòbil, als milions de persones que es van despertar sense nord després de la implosió de l’URSS. Saturada de dolor, suposo, ha decidit dedicar el seu pròxim llibre a l’amor. ¿Com s’estima en llengua russa?
Entretots
La premi Nobel es va posar per feina farà uns cinc anys, i a mig camí el cineasta suec Staffan Julén va començar a seguir-la en la feina de camp per rodar el documental titulat ‘Lyubov, amor en ruso’ (2018). La pel·li dorm com una diminuta pedra d’obsidiana a la platja de Filmin.
Un divorci, dues neveres
Al documental, parla l’àvia amb el marit que jeu al cementiri («¿com he de viure, Pàvlitxek?»). Parla el pintor gairebé místic que es va enamorar d’una narcisista incapaç d’estimar. Parla la dona que no va poder suportar la convivència amb un agent del KGB que li repetia «odio la teva independència». Parla la parella jove, feliç sense casa pròpia, sense un kopek. Parla la dona d’un artista que es va estimbar pels abismes de la bogeria. Parla la perruquera que va haver de comprar una segona nevera perquè ella i el seu marit, una vegada divorciats, poguessin seguir fent cadascú la seva vida sota el mateix sostre. Parla també la compassió. Un home assegura davant la càmera que es pot viure sense amor, que es pot viure sense sexe, però la melancolia li enfosqueix la mirada.
Falta d’eines
Notícies relacionades¿Què és exactament això tan fràgil que anomenem amor? ¿On va quan es dilueix? ¿Com es conserva? De nou, el cor de veus d’Aleksiévitx teixeix un intricat tapís reflexionant sobre la qüestió, però de seguida sobrevé un problema de llenguatge, de falta d’eines en l’idioma de Puixkin. En la literatura russa escasseja com a tema literari: o bé apareix el minuet sentimentaloide al jardí de les mimoses, o bé l’heroi novel·lesc es posa en camí cap a algun lloc, amb per la pàtria, per una idea superior.
Et poses a explorar la idea de l’amor i, de sobte, el cop de la guerra. Una altra vegada. Mariúpol, Butxa, Bakhmut... De nou, la implacabilitat d’un ‘pathos’ terrible.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
