¿Un regal al Govern?

Anem per parts. Vox no n’ha sortit airós ja que només ha aconseguit el vot del seu grup i el Govern continua viu perquè 201 diputats hi van votar en contra. A més, el candidat Tamames va desgranar una sèrie d’idees –unes de més interessants que d’altres– que van quedar molt lluny d’un programa de govern alternatiu. Tamames va tenir un to il·lustrat, però el seu discurs va ser fins i tot menys suggestiu que algunes de les seves entrevistes de premsa dels últims dies. I va semblar una mica trasbalsat davant la duresa d’un debat que per força té poc a veure amb una sessió de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Però si Tamames va decebre, molt pitjor va ser allò del seu patrocinador i líder de Vox, Santiago Abascal, que es va limitar a recitar una llista de tòpics d’extrema dreta. Només el discurs d’Iván Espinosa de los Monteros, que semblava el d’un competent diputat del PP, va salvar Vox del ridícul total.

¿En va sortir bé el Govern? Sí, per l’ampli rebuig de la moció. I Pedro Sánchez, hàbil parlamentari, va ser correcte amb Tamames i va aprofitar per enaltir llargament el seu Govern, en especial el consens amb els interlocutors socials en assumptes com la reforma laboral. I fins i tot la de les pensions, sense acord amb la CEOE, però que sembla que serà aprovada per Brussel·les. En tot cas, contrasta amb les grans protestes a França per la decisió de Macron d’allargar l’edat de jubilació. Sánchez també va reiterar que el nombre de llocs de treball supera ja l’anterior a la pandèmia i va comparar la seva política amb la de Rajoy, que va implicar retallades socials. El que mai diu Sánchez és que això ha sigut possible perquè la despesa pública no ha sigut tallada per la desconfiança dels mercats a Espanya. I això només es deu a la diferent actitud del BCE que per evitar la caiguda de les economies europees per la pandèmia ha finançat les emissions de deute públic. Tot i que amb una inflació encara alta –més la subjacent i més la dels aliments– Sánchez va pecar de triomfalista.

Però el forat negre del Govern –agreujat els últims mesos– és la bronca contínua amb Podem pels efectes de la llei del ‘només sí és sí’ que ha provocat la rebaixa de penes de més de 700 condemnats. I Yolanda Díaz, la vicepresidenta nomenada per Podem, va fer un gir de guió i va brindar una imatge d’unitat amb un discurs ben construït, tot i que molt altiu, en el qual va enaltir ministres socialistes –com Nadia Calviño, amb qui ha dissentit molt– i va assegurar que hi ha Govern progressista per a estona. ¿Sí? ¿Representa Yolanda Díaz les ministres més maximalistes Irene Montero i Ione Belarra? ¿Què en pensa Pablo Iglesias? La imatge d’unitat saltarà pels aires si la vicepresidenta no aconsegueix el suport de Podem i en les eleccions hi ha dues llistes a l’esquerra del PSOE. 

Notícies relacionades

Fracassa la moció de censura de Vox amb l’abstenció del PP

Els censurats guanyen

Però la moció també anava contra Feijóo. Abascal volia aixecar acta que el PP no podria governar sense Vox. Potser és així –caldrà veure els resultats electorals–, però la moció no ho va aconseguir. No és normal que Feijóo anunciés l’abstenció abans d’escoltar Tamames, però potser va ser el més astut. El PP no podia votar-la sense acceptar un paper secundari davant Vox que a més donaria ales a Sánchez quan predica que les dues dretes són el mateix. Però tampoc podia votar en contra perquè 295 vots (sobre 350) rebutjant la moció –indirectament a favor del Govern– haurien reforçat Sánchez. 

Feijóo aposta que les lluites intestines en el Govern de Sánchez, patents malgrat la missa unitària de Yolanda Díaz de dimecres, i els errors d’Abascal –baralla amb la seva candidata andalusa Macarena Olona i moció Tamames–, el converteixin en el candidat menys dolent. Però cal veure si un líder calculador, que s’ha parapetat en el discurs només desqualificatiu de Cuca Gamarra, pot generar la il·lusió necessària per guanyar amb claredat les pròximes eleccions. ¿Qui dels dos, Sánchez o Feijóo, sabrà digerir millor els incidents dels pròxims mesos?