Apunt Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Els censurats guanyen
Si la moció de censura de Vox/Tamames era contra Pedro Sánchez i Núñez Feijóo, ni un ni l’altre han patit ni tan sols una rascada
Si la moció de censura de Vox/Tamames era contra Pedro Sánchez, que sí, i contra Núñez Feijóo, que indirectament també, ni un ni l’altre han patit ni tan sols una rascada. El president del Govern ha vist fins i tot reforçada la seva figura perquè, amb desimboltura, va aprofitar l’il·limitat temps del debat per vendre els èxits del Govern, obviant, lògicament, els errors i els assumptes difícils, i per mostrar una fèrria unitat d’acció amb Yolanda Díaz que, si es manté, pot portar-los beneficis electorals.
El líder del PP, per la seva banda, n’ha sortit indemne per incompareixença. La seva absència podria haver sigut negativa, però a la pràctica ni es va notar, ja que el seu partit, tot i ser esmentat a tort i a dret, va jugar a ser el convidat de pedra. No se sap, no obstant, si a la llarga aquest buscat perfil baix el beneficiarà o perjudicarà.
És evident que qui millor va saber aprofitar l’ocasió que li deixava la moció de censura va ser el Govern. Davant l’atònita i avorrida mirada del candidat a la presidència, el professor Ramón Tamames, el president del Govern i la vicepresidenta segona van fer una ostentació de màrqueting polític i, el més important, es van mostrar davant els votants de l’esquerra com un tàndem perfecte, ben avingut i amb objectius comuns. Una representació que buscava l’efecte balsàmic que els seus electors necessiten per plantejar-se tornar a votar, desmotivats com estan, quan no irritats i decebuts, per les baralles que acostumen a protagonitzar amb els socialistes les dues ministres de Podem, Ione Belarra i Irene Montero. Va ser a més una escenificació apaivagada de per què és millor, al seu entendre, la coalició Sánchez/Díaz que la Feijóo/Abascal. A Vox, no obstant, l’extravagant operació Tamames no sembla haver-li servit per a res de bo. Ni per blanquejar-se i presentar-se com un partit democràticament homologable ni per posar el PP en dificultats. Aquell moment, el de l’espasa i la paret, arribarà després de les eleccions de maig i desembre i sense tant escarafall.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
