Ágora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Mateu-los
Hem de ser contundents i insistir en la importància de la memòria històrica per construir una ciutadania conscient dels perills del feixisme
El títol d’aquest article podria semblar el desenllaç d’un film de cine B, però l’expressió no pertany a la ficció, sinó a la realitat política espanyola; concretament la madrilenya. La presidenta de la Comunitat de Madrid, la mateixa que xiuxiueja a l’oïda d’Alberto Núñez Feijóo que s’abstingui en la fallida moció de censura impulsada per la ultradreta, enviava aquest missatge als diputats del Partit Popular de l’Assemblea de Madrid minuts abans que comencés la sessió plenària: «L’esquerra està acabada. Mateu-los».
Violència i odi en una sola paraula: «Mateu-los». I després d’això el no-res o el tot. Els que no volen que es parli de memòria històrica, els que no volen que desenterrin de les fosses comunes els assassinats pel feixisme, els que s’indignen quan el dictador feixista és desallotjat del Valle de los Caídos... Ells, els mateixos de sempre. Els que van fundar Fuerza Nueva o Unión Nacional durant la transició o els que es van amagar rere les sigles d’Alianza Popular. Els que ara militen al Partit Popular, però coquetegen amb Vox a Castella Lleó. Ells, els que escriuen amb una mà «mateu-los», mentre que amb l’altra acusen la resta d’estar dividint Espanya, d’estar trencant Espanya.
I davant el seu desvergonyiment, hem de ser contundents i insistir en la importància de la memòria històrica per construir una ciutadania conscient dels perills del feixisme. Perquè això precisament és el que vol el feixisme, banalitzar el mal que representen. Ho hem pogut comprovar aquesta setmana al Congrés dels Diputats. El candidat a la presidència del Govern proposat per Vox, Ramón Tamames, estava més preocupat pel seu narcisisme egòlatra que pel que suposa jugar amb el feixisme espanyol, no només es va atrevir a banalitzar la Guerra Civil, afirmant que no hi va haver «ni bons ni dolents», sinó que va gosar situar l’inici de la guerra el 1934, en un intent de no reconèixer el Govern legítim de la II República o, el que és el mateix, negant el cop d’Estat de 1936. I aquestes afirmacions són igual o més perilloses que el «mateu-los» d’Ayuso. Perquè totes dues formen part del mateix marc mental: el feixista.
Entretots
Precisament per això el candidat de Vox es va ofendre quan el president del Govern, Pedro Sánchez, el va acusar de blanquejar els successors de Blas Piñar.
«No el coneix ningú» va contestar irat Tamames. El candidat no volia que la ciutadania recordés Blas Piñar. Perquè, contrari a la transició i a la democràcia, Blas Piñar va ser fins al final dels seus dies el guardià de les essències del franquisme espanyol. Els seus hereus són a les files de Vox. També del PP. Per això era important que el cités el president del Govern. Per passar del «no el coneix ningú» a «el coneix tothom». Aquest és el nostre deure, democratitzar la Història. Aconseguir que «tothom» conegui qui van ser, què van representar i els assassinats que van cometre els familiars dels que ara escriuen «mateu-los», sense que els tremoli el pols, en un missatge de WhatsApp.
