¿Curtcircuit a l’Elisi?

Faltaven almenys dos vots. Resignada i abatuda, la primera ministra proposa al president que s’utilitzi la via de l’article 49.3 de la Constitució per validar la reforma sense votació. El Govern compromet així la seva responsabilitat davant l’Assemblea Nacional i la llei es considera adoptada si en el termini de 24 hores no es presenta una moció de censura i és aprovada. Elisabeth Borne posa el seu càrrec a disposició del president. «Assumeixo que soc el fusible», confessa davant un reduït grup de ministres i caps de files del ‘macronisme’.

Dilluns 20 de març, una moció de censura «transpartidista» presentada pel diputat centrista Charles de Courson, degà de l’Assemblea Nacional, es va quedar a només nou vots de ser aprovada. Un terç dels diputats ‘postgaullistes’ (19 de 61) van trencar la disciplina de vot i es van alinear amb el bloc d’esquerres. També l’extrema dreta de Marine Le Pen, que havia presentat sense suports externs una altra moció de censura, va votar aquesta iniciativa. La reforma de les pensions quedava validada per la mínima.

Aquella tarda es van iniciar manifestacions de protesta, sense convocatòria, que van acabar amb centenars de detinguts a París. Els sindicats es van desmarcar dels actes vandàlics que es van produir a la capital francesa i en altres grans ciutats i es van fixar com a objectiu la novena jornada de protesta d’aquest dijous, dia 23. El president Macron, en la vigília, va trencar el seu silenci en una entrevista a France 2 i a TF1 (primera cadena pública i primera cadena privada del país, respectivament). No va optar per asserenar els ànims, sinó que va actuar de bomber piròman.

Macron va tirar més llenya al foc: va ratificar la seva confiança en la primera ministra i va assegurar que la reforma s’aplicaria abans que acabés l’any. Amb la seva decisió –no substituir el fusible cremat–, el president queda en primera línia de foc i, en conseqüència, la crisi política i social francesa pot acabar provocant un curtcircuit al palau de l’Elisi. La seva actitud desafiadora ha aconseguit fins i tot radicalitzar el moderat sindicalista Laurent Berger, secretari general de la CFDT, que l’ha acusat de negar la realitat i de mentir.

El president, a més, va cometre l’error de comparar les protestes amb la presa del Capitoli i la sublevació dels ‘bolsonaristes’ al Brasil: «No es pot acceptar ni els facciosos i ni les faccions». La rèplica d’una senadora verda: «El president considera que el 80% dels francesos (la xifra demoscòpica dels que s’oposen a la reforma) són uns facciosos i posa al mateix nivell l’assalt del Capitoli per tombar el resultat d’unes eleccions i els manifestants pacífics contra una reforma injusta i una democràcia maltractada. Al·lucinant». El resultat: l’endemà, més manifestants i, sobretot, més joves.

Notícies relacionades

La moció de censura contra el Govern francès fracassa per només 9 vots

Macron insisteix que la reforma de les pensions és «necessària»

Macron, com editorialitzava ‘Le Monde’, ha actuat com si aquesta crisi fos aigua passada: «Perquè el país avanci, un president ha de saber construir consensos. Fins ara no ho ha aconseguit». Pot ser que Macron tingui la raó tècnica en aquesta reforma –economistes de prestigi com Thomas Piketty no l’hi donen–, però, com va passar amb la revolta dels ‘armilles grogues’, té un dèficit polític inicial: va ser elegit president sense haver sigut mai càrrec electe en un país on els presidents han sigut abans ‘diputat-alcalde’, una escola política que ensenya l’art de la negociació i de la transacció.

Una digressió final per a espanyols. Alberto Núñez Feijóo va contraposar dijous a Brussel·les la reforma de Macon amb la de Pedro Sánchez. Oblidava que Macron l’ha imposat sense votació per retardar l’edat de jubilació dels 62 als 64 anys quan a Espanya està ara en 66 anys i quatre mesos. Oblidava també que la nova reforma espanyola es votarà al Congrés, amb majoria parlamentària i aval dels sindicats. Més que a Brussel·les, estava en bàbia.