Etern debat Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La inexistent sobrerepresentació dels partits d’àmbit no estatal
L’avantatge que tenen els PANE és que els seus vots estan concentrats territorialment i s’aprofiten al màxim, a diferència del que passa en alguns partits d’àmbit estatal amb una implantació més desigual
En la moció de censura ha tornat a emergir un dels tòpics de la política espanyola, la suposada sobrerepresentació que atorga el sistema electoral als partits d’àmbit no estatal (PANE). No obstant, aquesta afirmació, que alimenta l’animadversió cap aquestes formacions, no té rigor i només s’explica per una barreja de mala intenció i desconeixement del nostre sistema electoral. Un sistema que, com tots, no és neutre sinó que produeix efectes mecànics, és a dir, els que es donen automàticament per la interacció dels diferents elements que componen el sistema (principalment la magnitud de la circumscripció, la barrera electoral i la fórmula electoral), i els efectes psicològics, que són els que deriven de l’aprenentatge dels electors.
El principal argument que esgrimeixen els que afirmen que els PANE estan sobrerepresentats és que en el còmput total de vots hi ha partits d’àmbit estatal que, obtenint un percentatge de vot igual o superior al dels primers, obtenen un nombre inferior de representants. Però tenint en compte que el repartiment d’escons a Espanya es produeix en circumscripcions plurinominals amb una magnitud que varia en funció de la població, i que la barrera electoral s’aplica en l’àmbit de circumscripció, és en cada una d’aquestes on s’ha de mesurar la proporcionalitat. I el que diuen les dades és que la correspondència entre el percentatge de vots i d’escons dels PANE és alta, és a dir, no estan sobrerepresentats sinó que obtenen el que els correspon en l’àmbit de circumscripció, tant si és gran com petita. Per exemple, en les eleccions generals del 2019 a Barcelona, una de les circumscripcions de més magnitud, ERC va obtenir el 21,29% dels vots i el 21,87% dels escons, i Junts per Catalunya, l’11,83% dels vots i el 12% dels escons. Si ens fixem en una circumscripció petita com Guipúscoa, el PNB va recollir el 30,65% dels vots i el 33% dels escons, i EH Bildu, el 27,97% dels vots i el 33% dels escons.
Entretots
L’avantatge que tenen els PANE és que els seus vots estan concentrats territorialment i s’aprofiten al màxim, a diferència del que els passa a alguns partits d’àmbit estatal amb una implantació més desigual. Això dona lloc que en circumscripcions petites els tercers i successius partits veuen com els seus vots es perden i no produeixen representació. Però de cap manera és culpa dels PANE, sinó de la petita magnitud de moltes circumscripcions, que acaba provocant que el llindar efectiu, és a dir, el percentatge de vot necessari per obtenir un escó sigui molt superior a la barrera electoral, que és del 3%. Això es podria corregir ampliant el nombre d’escons a repartir, i hi hauria marge per fer-ho ja que la Constitució permet un Congrés dels Diputats de fins a 400 membres, però així s’agreujaria un altre problema, que és la diferència del cost de l’escó entre els territoris més poblats i els menys. Al cap i a la fi, un escó a Barcelona, on gairebé tots els partits amb representació són PANE, costa moltíssims més vots que un a Sòria.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
