A contrallum Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
No vaig entendre res
La part més dolenta de les hecatombes mundials són els seus efectes particulars en persones modestes com vostè o com jo
Caminava pel parc sense ficar-me amb ningú quan una bossa de patates fregides que hi havia a terra es va començar a moure com si tingués dins un cor embogit. Sé, des que estic a dieta, que les patates fregides no tenen cor, però el meu va començar a bategar amb força davant l’espectacle. De l’interior de la bossa, que feia salts d’un costat a l’altre sense cap criteri, sortia un so com de motor avariat. Eren les vuit del matí d’un dia feiner, de manera que el parc estava buit. En aquestes circumstàncies, sempre camino amb la fantasia que em passarà una cosa extraordinària. Se m’apareixerà un extraterrestre, per exemple, que em donarà un missatge importantíssim per a la humanitat. Ja sé que la humanitat no deixa de rebre missatges als quals no fa cas (com per exemple el del canvi climàtic), però el de l’extraterrestre tindria tanta força, tanta potència i seria alhora tan urgent que els telenotícies no tindrien cap altre remei que obrir les seves capçaleres compartint-lo.
¿Seria la bossa de patates saltironant el miracle que espero des de la infància? M’hi vaig acostar, la vaig atrapar, la vaig posar cap per avall i en va sortir un pardal espantat. Pel que sembla, s’havia ficat dins a la recerca de les restes, però després no n’havia trobat la sortida. Aclaparat, amb el cor encara a cent, vaig buscar una paperera on vaig tirar aquella trampa innocent en aparença, tot i que mortal en la realitat. Em vaig preguntar si hi hauria un equivalent a la bossa de patates buida llançada a terra per un desaprensiu a la qual poguéssim caure els éssers humans. Una bossa de la qual no sabríem escapar i a la qual moriríem d’esgotament buscant-ne la sortida. Com que portava els auriculars posats, per escoltar la ràdio, em vaig assabentar en aquell moment que els valors que més queien en la borsa eren els bancs.
Entretots
Vaig imaginar el meu pla de pensions atrapat a la sucursal de la cantonada del meu carrer. ¿Com rescatar-lo de la crisi? Els bancs centrals d’arreu del món van dir que estaven injectant diners a les empreses de crèdit per evitar una hecatombe mundial. La part més dolenta de les hecatombes mundials són els seus efectes particulars en persones modestes com vostè o com jo. Llavors, el pardal salvat va tornar, es va aturar a la branca d’un arbre pròxim i va piular adreçant-se a mi. Però no vaig entendre el que em volia dir.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
