Minicrisi de Govern

El president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar aquest dilluns els canvis en el Govern, obligats perquè la titular de Sanitat, Carolina Darias, i la d’Indústria, Reyes Maroto, concorreran a les eleccions municipals com a candidates a les alcaldies de Las Palmas de Gran Canària i Madrid, respectivament. No hi ha hagut gran sorpresa en la decisió que els canvis s’hagin limitat a la substitució de les dues ministres sortints.

Els dos nous ministres responen a un perfil polític que havien sol·licitat veus del partit. Héctor Gómez, nou ministre d’Indústria, havia sigut portaveu del PSOE al Congrés, però només durant menys d’un any, fins al juliol del 2022, en què va ser substituït per Patxi López. Sánchez, després d’aquest cessament tan primerenc, el recupera ara per al ministeri que haurà d’ocupar-se del segon Perte de l’automòbil i de la recuperació total del turisme després de la pandèmia. Gómez té experiència en turisme, ja que havia dirigit Turespaña. El fins ara delegat del Govern a Galícia, José Manuel Miñones, doctor en Farmàcia, es fa càrrec del Ministeri de Sanitat. Sanchista de primera hora, Miñones va ser dels que van acompanyar Sánchez a la gira per Espanya amb el seu Peugeot abans de recuperar la secretaria general del PSOE.

En altres circumstàncies, és possible que els ministres més desgastats, com el titular d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, o les ministres de Podem Ione Belarra i Irene Montero, haguessin caigut, però en el context electoral, a dos mesos de les municipals i autonòmiques, i a nou mesos de les generals, aquests relleus eren inversemblants. En el primer cas, per temor a perdre electorat fronterer amb el PP i, en el de les ministres d’Assumptes Socials i d’Igualtat, per no trencar la coalició amb Unides Podem i per crear més problemes dels que ja hi ha en la relació entre Podem i Sumar, el nou partit de Yolanda Díaz, que presentarà la seva candidatura a les generals el pròxim 2 d’abril en ple pols amb Pablo Iglesias.

Però no només no han sigut substituïdes les ministres de Podem, sinó que Sánchez va reafirmar de forma contundent la seva fe en la coalició entre el PSOE i UP. Va destacar la capacitat de la coalició per arribar a acords amb els agents socials i el treball parlamentari per aprovar tres Pressupostos i 200 lleis en la legislatura. Tot i que el futur dependrà molt de com acabi la relació Sumar-Podem, Sánchez no només està disposat a arribar al desembre mantenint la coalició, sinó que va apostar per complir una altra legislatura amb la mateixa fórmula si els espanyols ho decideixen a les urnes.

La raó és que, segons el president del Govern, és necessària una dècada de governs progressistes per «revertir els estralls socials» de la dècada anterior. El seu afany està clar, però tot dependrà de si es manté la unitat de l’esquerra a l’esquerra del PSOE i, sobretot, de si l’actual coalició és capaç de derrotar a les urnes un PP que no tanqui les seves portes a Vox.