El Barça, amb altura

Però, mentre resulta sorprenent el marge de l’equip de Xavi, que ve de no haver competit pel títol, les jugadores de Jonatan Giráldez parteixen d’una altura diferent, la d’un llistó que elles mateixes han situat tan a dalt que fins i tot una victòria resulta poca cosa. Perquè, és clar, va ser «només» per un gol. 

El Barça tenia un projecte consolidat quan el Madrid va arribar a la competició femenina. Des d’aleshores s’han enfrontat onze vegades. Onze partits, onze victòries blaugranes. El domini és insultant. Però hem d’assumir que el club blanc va escurçant diferències, va aprenent a plantejar-li partits i, algun dia, l’equip de Toril aconseguirà rascar algun punt. 

Allargar l’hegemonia

Que una victòria resulti poca cosa no és injust; simplement retrata l’expectativa. És el que elles s’han guanyat a pols i ara han de lluitar per mantenir aquesta superioritat, tot i que per qüestió de lògica arribi un dia en què s’acabi.

Elles, i la ferma aposta del club, tenen en el seu poder allargar al màxim la seva hegemonia, sense que això signifiqui que pugui ser eterna. I, de fet, que no ho sigui serà bo.

Tram decisiu

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Perquè el Barça mereix un rival a l’altura, un rival que, més enllà de plantejar els partits des de la inferioritat, aconsegueixi plantar-li cara de veritat. La competició serà millor com més rivals puguin disputar-se-la, com ja passa en la Champions.

Arriba el tram decisiu de la competició i el Barça és favorit davant la Roma. Però el partit d’anada va demostrar que a Itàlia també s’han posat les piles i que ningú regala en uns quarts de final, així que el Camp Nou també haurà de vestir la seva millor entrada per volar fins a les semifinals, en què la història ja serà ben diferent. A una altra altura.