L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Feijóo i les ulleres per a la vista cansada
Sobre la cimera Iberoamericana, els autòcrates i el reggaeton
M’assec a escriure la columna sense les ulleres, perdudes dins de casa, que ja em val. He mirat fins i tot sota el llit, per si ahir a la nit van caure de la tauleta, i res. Les molt astutes sortiran quan els plagui. Les ulleres ‘de prop’, les de llegir, les de la vista cansada, perquè es va perdent l’elasticitat de la lent natural de l’ull, la que permet enfocar els objectes a diferents distàncies. Amb els anys, diuen els oftalmòlegs, el cristal·lí es torna més rígid. Com les persones. Com les manies.
Aparto la pantalla de l’ordinador un pam llarg, per veure-me-les millor amb el text, i seguim en el que estàvem: la columna, la ‘baguette’ nostra de cada dia, sobre un Alberto Núñez Feijóo una mica atribolat en les últimes setmanes. Se’l percep una mica encarcarat, rígid, com el cristal·lí de l’ull quan envelleix. A fi de treure’s del mig durant la ‘moció Tamames’, auspiciada per Vox, el president del PP va marxar a Brussel·les per parlotejar de la reforma de les pensions, i aquest cap de setmana va carregar contra Sánchez per «rendir homenatge» «aprenents d’autòcrates», fent servir un lèxic que pertany al catecisme d’Abascal. Ho va dir en una festa llatina celebrada a Madrid, en companyia de Díaz Ayuso i de l’alcalde Almeida. L’any electoral, per rascar alguna cosa entre el vot immigrant, ballaran tots el so que toqui, reggaeton, batxata, merengue i fins i tot ‘El tiburón’. «No pares, sigue, sigue, no pares, sigue, sigue».
Entretots
¿Per què no calles?
Notícies relacionades¿A quins tirans es referia Feijóo? Tant el veneçolà Nicolás Maduro, com Ortega i Rosario Murillo, els Ceausescu de Nicaragua, es van absentar de la 28a Cimera Iberoamericana, celebrada a la República Dominicana, on van acudir Sánchez, el Rei i el ministre Albares. No sembla gaire oportú carregar contra una trobada que fa tres dècades que se celebra i que, amb més paperot o menys, constitueix el fòrum més important de la regió, en un idioma comú. A part de l’esplendor de les guaiaberes, aquesta elegant peça masculina, les cimeres iberoamericanes han deixat alguns grans moments estel·lars, com aquell «¿per què no calles?» que li va etzibar l’emèrit a Hugo Chávez el 2007.
En efecte, de vegades és millor mossegar-se la llengua: Feijóo tampoc va estar gaire fi en l’entrevista amb el suplement ‘Yo Dona’, quan diu que la seva companya, l’empresària Eva Cárdenas, va ser molt valenta i va deixar «la seva zona de confort per ser mare». Però homeeeee... El líder dels populars camina sense nord. Després de substituir Casado, semblava que a la fi emergia una dreta assenyada, sòlida, eficaç. Però potser passava que l’observàvem en la distància, des de Galícia. I amb un defecte de presbícia, quan veus millor de lluny que de prop.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
