Montcada i Reixac diu 'prou'

Avui en dia a molts països europeus es debat sobre el futur de les ciutats dels 15 minuts i, mentrestant, a Montcada i Reixac fa anys que convivim amb una estructura urbana fragmentada, mediambientalment insostenible, econòmicament i socialment injusta, i que ens manté ben allunyats els uns dels altres dins de la nostra pròpia ciutat. La nostra realitat fa dècades que està marcada pels dos passos a nivell on han perdut la vida 176 persones i on diàriament passem moltes hores esperant que s’aixequin les barreres de la via del tren, o que fan que destinem de mitjana un 38% més de temps per recórrer una distància a peu entre els diferents barris.

Les infraestructures ferroviàries són una ferida a cel obert que tancarem en part amb el soterrament, però que a hores d’ara representen 15 quilòmetres de vies que ens trinxen amb més de 500 trens que circulen diàriament per les cinc línies de Rodalies. La sobreexplotació del nostre teixit urbà continua amb la presència dels 14 quilòmetres de xarxa viària de les carreteres N-150, BV-5001, C-33, C-58 i C-17, per on transiten diàriament més de 260.000 vehicles. Tots aquests quilòmetres d’infraestructures, que donen servei a la ciutat de Barcelona i a la regió metropolitana, els tenim en teixit residencial i ens han convertit en la ciutat més fragmentada de l’àrea metropolitana de Barcelona amb 13 barris absolutament aïllats entre si. Aquestes barreres també perjudiquen els nostres espais naturals (34% es troben en estat crític per la manca de connexió ecològica) i ens condemnen a viure amb indicadors de contaminació acústica, atmosfèrica i lumínica molt superiors als de qualsevol altra ciutat metropolitana, tant de dia com de nit.

Notícies relacionades

Parets aprova per unanimitat la declaració de Montcada i Reixac sobre espais naturals urbans, sostenibles i resilients

Barcelona desencalla a la fi el tancament de l’antiquada gossera de Montjuïc i el trasllat a Montcada

Montcada i Reixac està acollint infraestructures d’ús públic molt per sobre de la seva dimensió com a ciutat de 37.000 veïns i veïnes. I ara, gràcies a l’estudi de l’agència de desenvolupament urbà Barcelona Regional, sabem que la fragmentació es tradueix en un cost social per l’efecte negatiu de la contaminació atmosfèrica i acústica estimat en 6,5 M€ l’any. Que el sobrecost de la prestació d’un servei com el de la neteja viària i la recollida de residus està valorat en 48 € més per habitant i any en comparació amb altres ciutats similars del nostre entorn. Els sobrecostos econòmics totals que suporta l’Ajuntament de Montcada i Reixac són de 17 M€ anuals, i si s’executessin les propostes de millora per minimitzar l’impacte d’aquestes infraestructures per cosir urbanísticament i socialment la ciutat, s’hi haurien d’invertir més de 94 M€.

Des de l’Ajuntament de Montcada i Reixac impulsem la campanya 'Montcada diu prou!' per exigir a la Generalitat de Catalunya i al Govern de l’Estat el reconeixement de la nostra singularitat municipal mitjançant una llei sectorial. Demanem un retorn econòmic per la sobreimplantació d’infraestructures i volem disposar dels recursos que ens permetin recosir la ciutat per milloar la qualitat de vida del nostre veïnat. A MiR diem que ja n’hi ha prou i ho fem sense victimisme: ¡ens hem guanyat el dret de reivindicar els nostres drets!