Reforma de les pensions
Elles donen el cop
El nou sistema de pensions, impulsat pel Govern, dona el cop definitiu a la bretxa de gènere
Com en la pel·lícula protagonitzada per Geena Davis i Tom Hanks, la reforma de les pensions del Govern dona el cop definitiu a la bretxa de gènere.
Sostenibilitat, suficiència, equitat i solidaritat intergeneracional, aquests són els principis que vertebren la recent reforma del sistema de pensions.
Més ingressos per assegurar pensions suficients de present i de futur. Pensions equitatives que atenguin les situacions d’inequitat que es produeixen al llarg de la carrera de cotització.
Una reforma que pivota en l’acord polític arribat al Pacte de Toledo, que és fruit del diàleg social i que també compta amb l’aval de la Comissió Europea. Perquè el consens en reformes estructurals és garantia d’estabilitat i perdurabilitat en el temps i es tradueix en credibilitat i confiança.
Una reforma que reforça la cohesió intergeneracional i que beneficia els més de 47 milions d’espanyols, però fonamentalment les dones, els i les joves i les persones pensionistes amb baixes pensions.
Parlem de les dones, de la bretxa de gènere a les pensions. El sistema de Seguretat Social es va configurar partint d’una estructura laboral patriarcal que delega en la dona el treball de cura no remunerat. És més, el patró que l’home sigui qui sustenta econòmicament la família, relega la dona al desenvolupament d’un treball a temps parcial o directament l’expulsa del mercat laboral.
De fet, la maternitat incideix decisivament en la trajectòria laboral de la dona. Com més gran és el nombre de fills menor és el nombre d’anys cotitzats.
Situada en un pitjor poder de negociació en el mercat de treball i afectada per una segregació vertical i horitzontal, es veu abocada a més precarietat i pitjors salaris, circumstàncies que determinen una bretxa de gènere en pensions que, en el Règim General i atenent la pensió mitjana de jubilació, podria xifrar-se en al voltant d’un 30%.
D’allà la importància dels increments haguts en el salari mínim interprofessional que ha suposat una reducció de la bretxa salarial i, per tant, en la de pensions.
La reforma modifica el període de càlcul de la pensió de jubilació, que permet eliminar els dos pitjors anys de la carrera de cotització; contempla el nou tractament de les llacunes de cotització, on es dona un tractament específic a la integració de períodes sense obligació de cotitzar; i incrementa el complement per a la reducció de la bretxa de gènere. Tot això, reforça la carrera de cotització de les dones.
L’equiparació a efectes de cotització del treball a temps parcial a la jornada completa també contribueix a aquest reforç, ja que són les dones les que tenen el rècord de contractes a temps parcial.
Alhora, l’increment progressiu de les pensions mínimes, que no podrà ser inferior al 60% de la renda mitjana d’una llar de dos adults, té el clar objectiu de corregir la pobresa, que majoritàriament afecta les dones.
A més, a efectes de garantir l’efectivitat d’aquestes mesures per reduir la bretxa de gènere en pensions, el Govern haurà de realitzar una avaluació cada cinc anys.
Aquesta reforma té, doncs, rostre de dona sent un dels seus objectius primordials avançar en l’eliminació de la discriminació per raó de gènere.
Els socialistes no estem bojos i sabem el que volem.
Notícies relacionadesAquesta reforma tampoc s’oblida de les persones joves, protagonistes del sistema de pensions. Avui saben que cobraran prou pensions, ja que es dona resposta a la seva entrada tardana en el mercat de treball i a les seves carreres laborals irregulars.
Els pessimistes de torn han centrat les seves crítiques sobre notícies falses i mentides. Ha hagut de ser el comissari europeu, Paolo Gentiloni, qui cridi l’atenció al líder de l’oposició, el senyor Feijóo, per l’actitud corrosiva del Partit Popular contra el Govern i, especialment, contra aquesta reforma de les pensions.
