Un espanyol a la cort del rei Jinping

Ningú pot dubtar que Espanya està inaugurant una nova etapa significativa de la seva història, de la qual la reunió entre Pedro Sánchez i el president xinès, Xi Jinping, representa l’última manifestació d’aquest canvi meteòric (entès en temps històrics).

Sánchez és el primer dirigent occidental que es reuneix amb el president de la Xina després de la seva trobada amb Vladímir Putin la setmana passada i abans que ho facin tant el president francès, Emmanuel Macron, com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

Aparentment, de la reunió entre Putin i Xi no va sortir res important en relació amb la guerra d’Ucraïna, però és evident que la diplomàcia de la potència asiàtica no s’ha aturat. Té a les seves mans un pla de pau incomplet però més que suficient per començar a parlar.

Sánchez és la segona escala del mandatari xinès en la seva estratègia de buscar una solució a la guerra d’Ucraïna, que, un any després de la invasió de Rússia, ningú vol que perduri, tret dels interessos estratègics implicats pels dos bàndols.

Però sembla que s’està contenint l’afany per recompondre l’escenari estratègic sorgit a Europa després de la Segona Guerra Mundial, tant per part de Rússia i la Xina com dels Estats Units. En aquest camp, almenys aparentment, s’ha implantat una treva: la guerra d’Ucraïna no dirimirà res a aquest nivell.

Des de l’anomenada crisi dels euromíssils, als anys 70 del segle passat, que va representar un dels capítols més tensos de la guerra freda, no havíem vist a Europa una escalada comparable a la que planteja la invasió d’Ucraïna. Particularment després del desplegament de míssils nuclears de curt abast a Bielorússia que ha anunciat Putin.

Però està clar que Rússia no ha aconseguit el que pretenia ni els Estats Units, que no són aliens a les tensions que van desencadenar aquesta guerra, tampoc han doblegat Rússia. L’impàs s’ha imposat. Sembla una derivada de la treva pel canvi d’escenari global.

És en aquest context que la visita de Sánchez cobra tot el sentit: a les portes d’assumir la presidència europea, Espanya es converteix en una baula important per desembussar la diplomàcia internacional i restablir la pau a Ucraïna.

Però Sánchez ho té complicat: està pivotant no només entorn de Rússia i la Xina, sinó també entorn dels Estats Units i dels seus aliats de l’OTAN, que no es troben gaire còmodes amb la guerra d’Ucraïna. Rebutgen de ple la maniobra de Putin, però s’han vist atrapats en una estratègia anglosaxona que està resultant bastant perillosa per a l’estabilitat del continent.

Un paper molt difícil en el qual Espanya es juga molt: des que va assumir el 2018 la presidència del Govern, Sánchez està entossudit que Espanya jugui un paper més destacat a Europa.

Les circumstàncies afavoreixen aquesta estratègia, especialment després que el Brexit tanqués el Regne Unit entre les seves fronteres i l’allunyés dels fòrums europeus i que Itàlia optés per un Govern de dretes impredictible que ha distanciat el país de l’orquestra política continental.

Notícies relacionades

Putin anuncia que desplegarà armes nuclears a Bielorússia

Twitter era una cerveseria de Múnic

Cinc anys després de l’inici de l’‘era Sánchez’, el balanç nacional de la seva gestió és una mica més complicat amb un aliat de govern políticament immadur que l’ha fet trontollar. També ha patit altres tempestes no menys perilloses i alguns episodis lamentables d’incompetència.

No obstant, malgrat les seves limitacions, Pedro Sánchez ha sobreviscut a una pandèmia devastadora, a un volcà demolidor per a La Palma i també a una guerra a la qual ara pot contribuir a posar-hi el colofó. Si ho aconseguís, tot el que passi després està per escriure. Però no és poc l’abast d’aquest viatge d’un espanyol a la cort del rei Jinping.