Laura Borràs: una condemna esperable

La inhabilitació no hauria de tenir eficàcia immediata, i s’ha d'esperar que la sentència sigui ferma, cosa que passarà quan el Tribunal Suprem resolgui el recurs de cassació que la condemnada previsiblement presentarà els pròxims dies contra la sentència d’avui, sempre que confirmi la sentència, és clar.

Els dubtes que queden a partir d’ara són els que mouran els debats sobre aquesta sentència les pròximes hores, i en part constituiran els arguments del recurs. ¿La sentència és fruit d’una persecució política? ¿Hi ha hagut vulneració de drets fonamentals en aquest procés? ¿La pena és desproporcionada? Si no ho és, ¿com és que el tribunal que la condemna proposa l’indult parcial?

El primer dubte, tot i que té un caire polític, busca deslegitimar el tribunal, però té escàs recorregut, més enllà de la propaganda. Els fets no tenen absolutament res a veure amb la causa independentista, i defensar l’esmentada causa no suposa cap immunitat davant els tribunals. Tampoc persecucions injustes, però aquest és justament l’interrogant a aclarir en les següents preguntes. Jutjaran vostès mateixos.

Notícies relacionades

¿Què passarà després de la sentència de Laura Borràs al Parlament i a Junts?

Laura Borràs, condemnada a 4 anys i mig de presó i a 13 anys d’inhabilitació per fraccionar contractes

En aquest cas concret s’ha al·legat que s’ha vulnerat el dret al jutge imparcial, així com la vulneració del dret a la intimitat que hauria pogut provocar una manipulació de les proves. La primera al·legació –la del jutge imparcial– estava basada, sobretot, en les declaracions públiques contràries a l’independentisme del president del tribunal. No obstant, aquestes opinions, que són completament legítimes, podrien impedir-li jutjar processos relacionats amb l’activitat independentista, però no els delictes que cometi eventualment un independentista, que és molt diferent. I en tot cas, no inclouria els dos magistrats més del tribunal. Quant a la vulneració del dret a la intimitat i a la manipulació de proves, es referia als correus electrònics entre Laura Borràs i un dels acusats –el seu antic informàtic– que es van aconseguir, no com a conseqüència d’aquest procés, sinó de manera fortuïta per una investigació judicial anterior absolutament aliena a aquest. Ja només per això la possible sospita de manipulació era difícil de defensar, més enllà que existint autorització judicial era difícil dubtar de la versemblança dels correus confiscats, que a més no va concretar la defensa en quins extrems s’haurien manipulat. D'aquesta manera, la impugnació queda limitada a extrems tècnics que han sigut descartats motivadament pel tribunal.El tribunal, però, proposa un indult. En aquest sentit, els magistrats són sensibles al fet que no és just que qui va rebre els diners no vagi a la presó –pel pacte amb la fiscalia–, i en canvi sí que ho faci qui només va afavorir aquesta percepció econòmica, però que no es va lucrar. Per això proposa l’indult parcial, precisament per evitar aquest ingrés a la presó.

Això és el que dona de si la sentència. Queda per veure què diran el Tribunal Suprem i, en el seu cas, el Tribunal Constitucional. La sentència pot ser qüestionable –té un vot particular–, però està prou motivada. Haurem d’esperar al final.