NEWSLETTER
Ponsatí com a experiment
Segurament, per a molts, el nom de Clara Ponsatí els dirà molt poca cosa. Va ser consellera d’Educació en el govern de Carles Puigdemont i, per a la fiscalia, la responsable que les escoles catalanes obrissin perquè es fessin les votacions de l’1-O. Per això, amb la recent reforma legal se l’acusa de desobediència, però no ja de sedició ni de desordres públics agreujats ni de malversació. De manera que, des de fa setmanes, podria haver tornat i esperar judici a casa seva com està fent la seva excompanya de gabinet Meritxell Serret. Però no, va tornar el dimarts previ avís a la premsa perquè els Mossos dirigits per Esquerra la detinguessin al centre de Barcelona per ser posteriorment posada en llibertat i citada pel jutge Llarena per al pròxim 24 d’abril. Per entendre aquest moviment cal tenir en compte tres elements.
En primer lloc, es tracta d’una d’aquestes persones que van arribar a la política entorn del procés del 2017 més per reacció que per acció. Ponsatí assegura que va perdre una plaça de professora visitant sufragada pel CESIC a la Universitat de Georgetown per les seves declaracions a favor de l’anomenat dret a decidir. Una versió victimista que va ser ratificada en el seu moment per l’exministre d’Exteriors, el dialogant José Manuel García Bargallo que va venir a dir que amb diners públics espanyols no es podien defensar determinades idees. Ponsatí forma part doncs de la capa d’activistes que es va sumar a Puigdemont per sobre de les sigles polítiques i de la lògica política partidista.
Notícies relacionadesEn segon lloc, Ponsatí comparteix advocat amb Puigdemont. La seva arribada a Barcelona li pot servir a Gonzalo Boye per avaluar els possibles danys d’un retorn de l’expresident. Comparteixen la condició, de moment, d’eurodiputats, malgrat la qual cosa el jutge es disposa a processar-los, però ara es veurà com reacciona l’eurocambra davant la detenció d’un dels seus membres a qui, encara, no ha aixecat la immunitat. Aquest experiment també servirà al mateix jutge Llarena i al mateix govern de Pedro Sánchez, desitjós que Puigdemont torni per treure pit davant el PP i per normalitzar també Junts per a la vida política pel que pugui passar al desembre.
En tercer lloc, Ponsatí servirà per mesurar l’estat d’ànim independentista dins de la mateixa Junts i en relació amb Esquerra. Tornar a Barcelona i no a Madrid perquè siguin els Mossos els que la detinguin és un regal per al candidat Xavier Trias, el nebot del qual va acompanyar en tot moment Ponsatí abans de la detenció, per restar un grapat més de vots a Esquerra. Però ara posa el candidat en un compromís: ¿acudirà als actes de desgreuge que la minoria unilateralista irredempta organitzarà en aquesta precampanya? Veurem a quins i amb quin tarannà. Una o altra opció li poden fer perdre vots, però també la confiança tàcita que fins ara li han atorgat simultàniament Puigdemont, que continua sent el principal cartell electoral d’aquest espai, i les forces fàctiques que volen fer fora Colau. Tres experiments en un moviment, com a tàctic ningú guanya l’expresident.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
