Inflació amb dues cares

El nivell general de preus va escalar un 3% d’un mes a l’altre, de febrer a març. Això no es veia des de feia 45 anys. Aquest mes, la pujada ha sigut del 0,4% i amb els preus energètics moderats. I es produeix el denominat ‘efecte esglaó’: al comparar-se amb nivells molt elevats, l’índex general es frena: del 9,8% al 3,3%. Però el cert és que els preus no baixen, sinó que pugen.

Aquestes xifres, que són preliminars i no detallen encara l’evolució de tots els productes i serveis fins a mitjans del mes que ve, n’amaguen d’altres molt menys positives. Per exemple, l’evolució del cistell de consum. N’hi ha prou amb veure la inflació subjacent (que és la més estructural, ja que n’exclou preus volàtils com el de l’energia i els aliments no elaborats), que amb prou feines ha baixat una dècima en un mes, del 7,6% al 7,5%.

Notícies relacionades

Els fills de Gisèle Pelicot

Sortir de la confusió

Això significa que ni la supressió de l’IVA en producte bàsics ni la reducció del gravamen del 10% al 5% en olis i pastes ha tingut gaire efecte. L’Estat ha ingressat menys i se n’han beneficiat sobretot els que més gasten, que són les rendes més altes, segons un estudi d’Esadecpol.

Potser hauria sigut millor focalitzar les mesures i centrar-les en els que més les necessiten, les famílies vulnerables, a través de xecs, bons o ajudes per fer la compra. Encara som a temps de corregir-ho. D’una altra manera, no tindrem més remei que fer-nos il·lusions i triar l’índex general d’inflació (3,3%), però el problema és que és més «real» l’altre, que afecta els aliments i que ja va arribar al febrer a una alça rècord del 16,6%. I es veurà altres mesos.