La justícia cita Trump

La primera imputació d’un antic inquilí de la Casa Blanca porta la política nord-americana a endinsar-se en territori desconegut. Contribueix a radicalitzar la societat nord-americana i obre la porta que s’accelerin els tràmits per concretar altres acusacions contra l’expresident. El motiu, la investigació oberta pel fiscal Alvin Bragg, de filiació demòcrata, en el cas de l’actriu porno Stormy Daniels, que va rebre 130.000 dòlars el 2016 perquè silenciés una presumpta relació sexual amb Trump 10 anys abans. Ni tan sols l’escàndol Watergate i la dimissió de Richard Nixon, fa gairebé mig segle, van arribar a tenir conseqüències penals per al president, ni van posar a prova el sistema com ho fa que les diverses faccions del Partit Republicà s’hagin alineat en suport de Trump.

El cas pot semblar desproporcionat, i l’expresident sembla que en pot convèncer els seus seguidors. Però és només l’inici. El cert és que la causa oberta a Nova York i l’obligada personació de Trump davant un tribunal perquè li comuniqui el plec de càrrecs no és el més gran dels problemes judicials que ha d’afrontar. Les pressions exercides per Trump a Geòrgia en l’elecció presidencial del 2020 perquè se’l donés vencedor, la documentació secreta intervinguda a Mar-a-Lago per l’FBI, la investigació relativa a la seva implicació en l’assalt al Congrés el gener del 2021 i les més de 30 causes per frau en els negocis obertes a Nova York comporten penes molt superiors a la del cas Daniels. I el pas fet pel gran jurat pot accelerar el curs d’aquests procediments.

Tot això reuneix els ingredients necessaris per enrarir encara més l’atmosfera política i mobilitzar els partidaris de Trump en la llarga campanya electoral oberta per l’expresident des que va anunciar la seva candidatura, amb resultats imprevisibles vistos els antecedents de què ha passat quan Trump ha cridat els seus fidels a sortir al carrer. Amb el risc afegit que proliferin un encreuament d’acusacions contra polítics demòcrates i republicans, instades pels anomenats fiscals locals, com ho és Alvin Bragg, adscrits a un o un altre partit. 

El fet que l’expresident parli des de fa temps de caça de bruixes, la seva decisió de no negociar amb la fiscalia per evitar un reconeixement implícit de culpa i el seu desig de presentar-se davant el tribunal de la forma més cridanera possible pretenen justament atiar aquesta divisió radical de la societat en dos fronts irreconciliables. Els assessors de l’expresident continuen pensant que és la millor tàctica per vèncer Joe Biden i tornar a la Casa Blanca perquè la imputació no impedeix Trump ser candidat. La primera acusació en ferm contra ell obre massa incògnites per saber si a la llarga pot beneficiar-lo explotar la imatge de víctima d’una justícia utilitzada pels seus adversaris polítics, després d’haver-se trencat una regla d’or no escrita, la immunitat dels presidents al vèncer el seu mandat. Una minúcia, amb tot, davant totes les que Trump va trencar quan va voler subvertir el resultat d’unes eleccions. Que el sistema judicial li faci passar comptes és tranquil·litzador només en part, quan tants milions de persones estarien disposades que surti impune.