Riscos democràtics Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Trump i la voladura de la realitat
A qui beneficia la notícia que la democràcia no funciona? A líders autocràtics com Vladímir Putin a Rússia o Xi Jinping a la Xina, que controlen tota opinió i tot fet que contradiguin la seva visió del món
Si no hi ha fets, només interpretacions, estem perduts. Si totes les opinions valen el mateix cap val res. Si l’assalt al Capitoli estava justificat perquè li havien robat les eleccions al millor president de la història dels Estats Units, ¿què queda de la democràcia a Amèrica que tant va elogiar Alexis de Tocqueville?
Una de les més brillants pensadores del segle XX, Hannah Arendt, va analitzar a ‘Los orígenes del totalitarismo’ (Alianza Editorial) l’ús sistemàtic de la mentida en la vida pública. En aquest sentit, la presidència de Donald Trump resulta paradigmàtica, i acumula imitadors. El fet irrefutable que havia sigut derrotat en les eleccions presidencials va ser no només negat una vegada i una altra, sinó que una part de la societat nord-americana i un ampli espectre de congressistes i votants republicans estan convençuts que això és un fet tan cert com –per als terraplanistes– que la Terra no és rodona.
A ‘Verdad y política’, diu Hannah Arendt: «Els fets donen origen a les opinions, i les opinions, inspirades per passions i interessos diversos, poden diferenciar-se àmpliament i ser legítimes mentre respectin la veritat factual. La llibertat d’opinió és una farsa, llevat que es garanteixi la informació objectiva i que no estiguin en discussió els fets mateixos. En altres paraules, la veritat factual configura el pensament polític tant com la veritat de raó configura l’especulació filosòfica».
Entretots
¿A qui beneficia la notícia que la democràcia no funciona? A líders autocràtics com Vladímir Putin a Rússia o Xi Jinping a la Xina, que controlen tota opinió i tot fet que contradiguin la seva visió del món. Són esborrats del debat públic, i els que s’atreveixin a qüestionar la veritat oficial, empresonats i silenciats. La invasió d’Ucraïna estava justificada perquè els nazis de Kíiv representen una amenaça existencial per a Moscou, el Partit Comunista Xinès garanteix les necessitats del poble i permet que la població s’enriqueixi mentre no posi en perill l’autoritat del partit.
La periodista filipina Maria Ressa, premi Nobel de la pau el 2022, acaba de publicar un llibre crucial per saber a què ens enfrontem: ‘Cómo luchar contra un dictador. ¿Qué estás dispuesto a sacrificar por tu futuro?’ (Península). Hi denuncia com les grans tecnològiques (en la seva immensa majoria nord-americans) han corromput el debat públic, permetent la difusió massiva de mentides i fent-les passar per veritats, amb una manipulació informativa de tal calibre (vegeu el documental ‘El gran hackeo’, sobre les pràctiques perverses de Cambridge Analytica. Com s’utilitzen les nostres dades per vendre’ns, fabricar realitat, convertir-nos a nosaltres en mercaderia) que o prenem mesures o la democràcia morirà amb l’aparença que som lliures per triar el que volem. La ideologia, no la veritat, regna. Com va declarar la mateixa Ressa: «Les grans tecnològiques són com les grans companyies tabaqueres. Saben que el que fan és nociu, però han guanyat milers de milions de dòlars». I tant Trump com Putin s’han beneficiat i es beneficien d’aquesta voladura dels fets.
