La foguera Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Menjar-se notícies falses, vomitar notícies falses
L’escepticisme amb què llegeixo certes coses als mitjans de comunicació desapareix quan llegeixo certes altres coses, i això és perquè jo, com qualsevol altre, tinc els meus biaixos de confirmació i el meu maleït sentit comú
Ja es va publicar en l’edició de paper d’aquest diari una fe d’errates, i en la versió digital del meu article un enllaç arran de Twitter que desembrollava la troca que vaig armar, però volia deixar aquí per escrit que em vaig menjar una notícia falsa i us la vaig vomitar a la cara. A l’article de diumenge passat vaig donar la xifra astronòmica de donacions que les grans empreses nord-americanes haurien vessat sobre Black Lives Matter. Aquesta xifra era falsa, a més de fantasiosa.
Tot i que no tinc excusa, em sembla interessant explicar-vos com va passar. L’havia tret d’un article publicat a ‘Newsweek’, i allà segueix, per cert. La font era el discutit Claremont Institute, afí a l’ala més radical del trumpisme, però li vaig donar credibilitat. Si un premia l’«informe» trobava línies i línies amb els noms de grans empreses, les xifres donades per cadascú i una sèrie de ‘links’ que suposadament remetien a les proves. No em vaig molestar a prémer els enllaços: tot feia un efecte de serietat i credibilitat, i al cap i a la fi ho estava llegint en un mitjà solvent. Però sí que ho va fer el periodista d’EFE Luis Lidón, que, sorprès per la xifra desorbitada que estava oferint i armat d’un escepticisme que jo hagués hagut de conservar, va descobrir de seguida que els enllaços no mostraven cap prova d’aquestes donacions. Tot era una immensa notícia falsa: un titular escandalós, un text aparentment informatiu i després, un cop anaves a l’estudi del Claremont Institute, ni una sola prova: una façana dissenyada perquè un babau com jo se l’empassés, com va passar.
Entretots
El moment de descobrir que has ficat la pota sempre és desagradable. Però penso que empassar-se una notícia falsa sempre et col·loca en certa manera davant un mirall sense filtres embellidors: l’escepticisme amb què llegeixo certes coses als mitjans de comunicació desapareix quan llegeixo certes altres coses, i això és perquè jo, com qualsevol altre, tinc els meus biaixos de confirmació i el meu maleït sentit comú. Potser són els enemics més poderosos de qui vol veure les coses com són. És un aprenentatge que li agraeixo al moment vergonyós.
Hi ha qui creu que el millor en aquests casos és fingir que no ha passat res o en tot cas disculpar-se amb la boca petita. No hi estic d’acord: cometre una fallada com aquesta és una bona ocasió per reconèixer-ho i recordar al lector, a qui se li deu un respecte, que un no és infal·lible. ¡Ja em sap greu!
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
