La màgia de llegir

Comença l’abril. El mes dels llibres. El mes de la lectura. Us proposo un petit repte que, a més de ser un homenatge a les llibreries, ens convida a pensar com van escollir el nom dels seus establiments (nota: mantindrem la llengua original, per conservar l’encant).

Potser va ser la flama de la passió per les seves peces d’humor. O una decisió poc ‘Insòlita’: saltant-se la ‘Norma’, la ‘Llibreria de la Plaça’ (aprofito per comunicar-vos que aviat –ben aviat, sisplau, que a l’‘upper’ de Sarrià estem orfes de llibres– tornen després del devastador incendi patit el 30 de gener), la ‘Calders’ i ‘La22’, van preferir ser fàcilment localitzades. La xemeneia de La ‘Byron’ convida a la lectura, el cafè de la ‘Laie’, a una sobretaula. ‘Obaga’, especialment indicada a l’estiu, proposa novel·les fosques abans de saltar als ‘Fahrenheit 451’.

‘Sendak’ i ‘El Genet Blau’ ja són paraules majors per a públics menors (d’edat).

Per descomptat, llegiu sempre amb prudència, ‘Nollegiu On the Road’, millor creueu el ‘LibreRio de la Plata’. Recordeu que qui es ‘Documenta’ o consulta al personal de la llibreria, sovint encerta en la seva elecció. Si entreu en ‘Crisi’ i perdeu ‘La Memòria’ de la ruta lectora, podeu recuperar-la amb ‘Altaïr’. I si sou persones d’alta volada, proveu a ‘L’Aeroteca’. Per surfejar la vida, passegeu per ‘Ona’.

N’hi ha que no perden el pas en actualitat: ‘La Sabateria’ calça tots els números, ‘La Carbonera’ parla en femení i l’‘Adserà’ parla en català. Per a segones oportunitats, ‘Re-read’ o ‘Restory’, si et consideres una persona estranya...

Recordeu, qui no llegeix, poèticament és un ‘Animal Sospechoso’. I la qüestió principal, ‘La Central’, és que no hi ha res que no sigui possible al màgic món dels llibres, ¿oi, ‘La Impossible’? I com que els mites de vegades tenen més poder que la realitat, invoquem ‘La Galatea’.

Per acabar i, sens dubte, la pitjor decisió, ‘La Fatal’, seria deixar morir les llibreries. Segur que això dirien els autors més independents, amb les seves notes ‘A Peu de Pàgina’.

Sembla un joc, però decidir el nom d’una llibreria, o de qualsevol comerç o negoci, no és tan senzill.

Aprofito aquestes línies per recordar el que implica crear una marca, que és molt més que un nom: transmetre uns valors, una identitat coherent, ha de ser notòria, original, memorable i eufònica.

I en el cas de les llibreries, potser és més difícil, ja que parlem d’un sector que podria semblar bastant conservador o fins i tot «elitista» per pertànyer a l’àmbit cultural. Res més llunyà de la realitat. Bruce Lee. O Christopher Lee. ‘Hasta tus jeans dicen Lee’. 'Mi signo es Leo'. Primer Leo, després Messi. Algunes frases utilitzades per les mateixes llibreries en la seva comunicació demostren que volen acostar el plaer de la lectura a qualsevol persona. D’altres, proposen enginyosos jocs de paraula: ‘A mi amb contes no, que soc la llibretera’. Gent que vol un idil·li com el de Romeu i Julieta sense saber que va ser un idil·li de tres dies i sis morts. ‘Em tornes Lorca’.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Finalment, trobem llibreries que ens conviden a la reflexió: Es necessita molta lectura per suportar tanta realitat. ‘Més llibres, més lliures. Llegir ens fa grans’. O l’orgull de ser una persona lectora: ‘Transporto cultura, Peixos i de llibres en una bossa’. D’altres, són una provocació: ‘M’agraden els llibres, però m’agrada més la gent que en llegeix’.

Totes les estratègies són vàlides si volem fomentar la lectura. I, si a més, reflecteixen la personalitat de la llibreria, són excel·lents. ¿Com aconseguir-ho? Això ja són figues d’un altre paner. Soc un llibre obert. Pregunteu-me el que vulgueu...