Error del sistema Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Tots comprem nens
L’ètica se’ns està escolant pels embornals de la desigualtat extrema. Ens n’oblidem quan ens vestim i mengem
L’ètica se’ns escola entre els dits quan la desigualtat ens impacta a les mans. La imatge d’Ana Obregón sortint en cadira de rodes amb el ‘seu’ nadó potser ens remou les entranyes, però no ens descobreix res nou. Sabem de sobres que existeixen els ventres de lloguer i n’hi ha prou amb posar-se a pensar una mica per imaginar totes les possibles situacions que poden comportar. Fins i tot les més desagradables. O les més tristes. Com aquest desconsol cec, amarg i famolenc que exhibeix Obregón proclamant «ja mai tornaré a estar sola».
Sí, aquesta imatge impacta. Perquè la veiem. Elucubrem sobre les dones que es presten a llogar el seu ventre, ens preguntem si se’n penediran, si l’ombra d’una absència planarà sobre la resta de la seva vida, però quan sentim les seves raons –la majoria, rescatar la seva família de la misèria– els interrogants descarreguen damunt nostre. Elles ofereixen els seus cossos, perquè d’altres –els nostres amics, els nostres veïns– estan disposats a mercadejar-hi. Se’n digui ventre de lloguer o se’n digui prostitució. La lluita per arribar una vida que mínimament es pugui viure com a punt de partida, i la desigualtat com l’autopista per on circulen tots els abusos, fins i tot el mal absolut.
Entretots
Tots comprem nens. Els seus cossos, la seva feina o la seva agonia. En la roba que lluïm, en els aliments que consumim, en els mòbils que fem servir hi ha la suor, les llàgrimes i la sang d’una infància explotada. Segons dades de l’Organització Internacional del Treball, un total de 3,31 milions de nens al món són víctimes del treball forçat. Més de la meitat, involucrats en l’explotació sexual, també en l’agricultura i la indústria manufacturera. Parlem de criatures sotmeses a coacció i abusos, a segrestos i captiveris, a drogoaddicció forçada i extorsió indefinida. Més enllà de la pura esclavitud, les xifres oficials del treball infantil s’acosten als 160 milions de nens i nenes. Menors d’entre 5 i 17 anys que treballen per a nosaltres. Als tallers tèxtils, a les fàbriques, a les mines... L’explotació infantil no deixa de créixer. Les crisis s’acumulen i impacten amb un efecte multiplicador en els més petits.
Veiem Obregón i el nadó a la cadira de rodes i se’ns regiren les entranyes. Clamem contra la mercantilització dels cossos i exigim un debat ètic sobre la qüestió. Està bé que sigui així, el problema és que l’ètica se’ns està escolant pels embornals de la desigualtat extrema. Ens n’oblidem quan ens vestim i mengem. Quan vivim.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
