Anàlisi
Una tempesta perfecta s’està gestant al Mediterrani
La guerra a Ucraïna centra els esforços de la UE, però els Vint-i-set haurien de prestar més atenció a la seva frontera sud davant l’increment de la immigració irregular i l’activitat de les màfies que trafiquen amb éssers humans
L’any passat va estar marcat pel retorn de la guerra a Europa a causa de la invasió russa d’Ucraïna. Però mentre els ulls d’Europa es dirigeixen gairebé en exclusivitat cap a l’est, al sud els indicadors es conjuren perquè acabi esclatant una tempesta perfecta. El Mediterrani, i tot el que passa en aquesta regió, és un dels temes més importants amb què la política exterior europea ha de lidiar, però sembla que ningú presta prou atenció als greus esdeveniments que s’acosten.
L’augment significatiu del nombre d’immigrants procedents de la ruta del Mediterrani central, a més de la renovada inquietud que generen les accions de les xarxes criminals de tràfic d’éssers humans al Mediterrani occidental, són esdeveniments que permeten qualificar el 2022 com un any preocupant per a Europa, mentre permeten avançar que el 2023 serà un període amb moltes dificultats.
Dades molt preocupants
Les dades són molt preocupants. Tan sols a la península Ibèrica, el 2022 va acabar amb l’entrada de gairebé 15.000 immigrants irregulars, més del doble que el 2012 (6.400). Les xifres del Mediterrani central són encara més greus, ja que la tendència no mostra signes de desacceleració: 100.000 migrants, gairebé nou vegades més que el 2019.
La necessitat de prestar més atenció a les fronteres meridionals d’Europa va més enllà d’aspectes morals i humanitaris, i fins i tot s’entremescla amb qüestions de seguretat. La majoria dels immigrants procedeixen de països com Síria, l’Afganistan, el Marroc i Algèria, però també de territoris més llunyans com Bangladesh i la regió del Sahel.
Aquestes persones fugen, no només de la guerra i l’agitació social, econòmica i política, sinó també de situacions climàtiques extremes. Tot i que en els mesos hivernals les condicions dificulten les travessies marítimes, l’experiència passada ens ha demostrat que aquests obstacles no detenen la gent quan està desesperada. És possible que ens enfrontem a imatges aterridores el 2023.
El negoci del crim
Segons dades de Frontex, més del 90% dels immigrants irregulars que arriben a Europa recorren a traficants durant els viatges. En el procés, les xarxes delictives s’aprofiten de la vulnerabilitat dels immigrants, i obliguen les víctimes a delinquir a canvi de documents i facilitats de transport. En els últims anys, la Unió Europea s’ha convertit en una de les principals destinacions d’aquestes xarxes i de les víctimes del tràfic d’éssers humans procedents de tercers països. L’explotació sexual és la forma principal, seguida de l’explotació laboral.
Perquè els lectors es facin una idea, segons les últimes dades recollides, a la UE, en un sol any, els ingressos delictius procedents del tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual s’estimen en uns 14.000 milions d’euros.
La falta de rutes de viatge legals i segures exposa els immigrants irregulars a diverses formes de tràfic de persones i crea grans oportunitats de lucre per a les xarxes criminals. A més del tràfic d’éssers humans, els fenòmens de tràfic de drogues i de mercaderies falsificades també han augmentat en els últims anys. El terrorisme, amb l’avanç del gihadisme al continent africà, principalment al Sahel, continua sent un important motiu d’alarma.
Conscient del que l’espera
Notícies relacionadesLa UE ha de ser conscient de les dificultats que afrontarà aquest any la lluita contra la immigració il·legal i la delinqüència, el contraban i el terrorisme. La inestabilitat, la seguretat, els reptes econòmics i altres pressions i incerteses afectaran els països d’origen de la immigració i les conseqüències de la falta de diàleg i cooperació podrien ser perjudicials per a Europa.
Aquests reptes es mantindran en el temps i generaran importants fluxos migratoris irregulars, especialment cap al Mediterrani central i occidental. L’explosió demogràfica prevista a l’Àfrica, paral·lelament a les repercussions del canvi climàtic i els problemes de seguretat, inflarà encara més els fenòmens migratoris en curs durant la pròxima dècada. Cal actuar-hi ja, abans que creixin els problemes per als països membres de l’espai Schengen.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.