La incògnita Collboni

Com en les dues anteriors legislatures, aquestes eleccions tampoc van de Barcelona, de la seva posició estratègica i de la imperiosa necessitat de competir en la xarxa global, sinó de posició i perfil polític, sigui pel costat ideològic o per l’identitari. Pobres contra rics, i viceversa, conformisme contra sobiranisme entregat, i l’integrat contra el resistent, si és que d’aquests en queda algun que encara estigui disposat a votar després que Xavier Trias, per tal d’encarnar les aspiracions de la gent d’ordre, se’ls tragués de sobre amb el seu míssil dirigit a enfonsar Laura Borràs. Si Ernest Maragall baixa i queda tan lluny de repetir victòria que molts dels seus ja el consideren empestat, és perquè Esquerra va demostrant que no té cap projecte per a Catalunya, i menys per a la seva suposada capital, Barcelona.

Notícies relacionades

Maragall recrimina a Colau i Collboni 10 llibres i 5 festes de «propaganda» el mateix cap de setmana

Jaume Collboni acusa Ada Colau de «no governar per a tothom»

Si Colau baixa no és tant perquè la marea en contra d’ella pugi, que puja, sinó perquè bona part dels seus estan desencisats i comparteixen el desànim general. Si Trias puja és perquè no hi ha més candidat de dretes amb possibilitats de fer un bon paper a les urnes, i qui sap si també, o més encara, perquè com millor resultat obtingui més potent serà l’esclat de la bomba XT al mig de JxCat. La previsió de l’olfacte diu que s’exagera una mica o bastant sobre l’‘efecte Trias’, però, encara que fallés i arribés primer a la meta, estiguin segurs que no tindrà el suport d’ERC, ni tampoc, per descomptat, el dels Comuns.

De manera que totes les mirades s’haurien de centrar en la persona de Jaume Collboni, que puja sigil·losament. Fins i tot en el cas poc previsible de no guanyar i arribar segon per darrere de Trias, ja em diran si no preferirà ser alcalde amb les crosses d’ERC i els Comuns abans que anar de segon d’un convergent que ja s’ha tret l’ex de sobre. Ara, per si guanya Collboni, ja poden començar les quinieles sobre les seves aliances. ¿Bipartit amb ERC? ¿Bipartit amb els Comuns? ¿Tripartit amb tots dos? ¿O govern en solitari amb el suport extern assegurat d’ERC, sota pena de trontollar o caure Aragonès, i aliances puntuals per fer majories variables? Collboni disposa de la fórmula infal·lible, d’ordre, d’esquerres i amic del Govern central, de manera que no descartin que, a més d’alcalde, es faci l’amo exclusiu i en solitari de la ciutat.