2033: ¿què serà Catalunya?

Però el més rellevant del CEO de dimecres passat és que el seu director, Jordi Muñoz, ha introduït preguntes sobre què creuen els catalans que passarà dins de 5 o 10 anys. I les respostes són concloents. El 72% opina que d’aquí a cinc anys el grau d’autogovern serà molt similar a l’actual. Ho creuen amb tota seguretat el 14%, amb molta probabilitat el 24% i amb bastanta probabilitat el 34%, mentre que els que aposten pel contrari sumen només el 21%. I quan la pregunta s’allarga a 10 anys, la creença en el marc actual només baixa del 72 al 71%. Encara més significatiu és que només el 28% creu segur, o probable, que d’aquí 10 anys Catalunya sigui independent.  

Aquesta acceptació de l’actual autogovern no impedeix que un 37%, és veritat que contra un 57%, cregui que d’aquí 10 anys el grau d’autonomia s’incrementarà significativament. Després del fracàs de la declaració unilateral del 2017, la desinflamació de l’indult als dirigents independentistes, la taula de diàleg entre la Generalitat i el Govern de Sánchez i, potser sobretot, la dramàtica i total ruptura entre els dos grans partits independentistes (ERC i Junts), la gran majoria sap que les utopies només són utopies.

Però aquesta acceptació passiva –que el separatisme infravalora– no implica satisfacció o conformitat. La majoria continua creient –en resposta a una pregunta que es fa des de fa anys– que l’autonomia actual és insuficient (60% contra 29%). I el 53% està d’acord amb el dret a decidir en referèndum, mentre que el 24% hi està bastant d’acord i només el 16% s’hi manifesta en contra. I el suport al dret a decidir és majoritari tant entre els independentistes (99%) com entre els contraris (59%).

¿Contradiccions? Potser. Catalunya accepta la realitat actual perquè l’aposta independentista no ha aconseguit res, però aspira a més autogovern i voldria un referèndum d’autodeterminació, tot i que el resultat més probable –almenys avui– seria negatiu.

Potser per això els dos primers partits catalans són el PSC, seguit molt de prop per ERC. El PSC perquè creu que la Constitució permet ampliar l’autogovern i no rebutja buscar acords amb l’independentisme. ERC perquè ha renunciat a la unilateralitat, vol negociar amb Madrid i Pere Aragonès reivindica un referèndum pactat. El PSC guanyaria avui les autonòmiques amb més força que el 2021 i també les legislatives, en què ERC va vèncer el 2019. El lideratge tranquil de Salvador Illa està, doncs, donant resultats. 

No obstant, el grau d’aprovació dels dirigents d’ERC –Junqueras (58%) i Aragonès (53%)– és superior al d’Illa i Miquel Iceta, 47% i 44%. El PSC encara arrossega un cert llast pel vincle amb Madrid, encara que tanmateix Iceta té la mateixa aprovació (44%) que Puigdemont i supera la de la presidenta de Junts, Laura Borràs (39%)

Notícies relacionades

El PSC guanyaria les eleccions i la majoria independentista estaria avui en perill, segons el CEO

Les claus dels pressupostos de la Generalitat per al 2023

Així el «pacte entre contraris» d’ERC i el PSC, que s’ha vist en l’aprovació dels pressupostos catalans –necessari perquè ERC és molt lluny de la majoria absoluta– no serà gens fàcil de gestionar. I les pròximes batalles electorals entre el PSC i ERC seran dures. Tots dos volen el poder. Però malgrat les ambicions contraposades i les fortes diferències identitàries (més profundes que les polítiques), els dos grans partits catalans estan ara –al contrari que el PSOE i el PP– sabent negociar. ¿Torna a ser Catalunya més pragmàtica que Espanya? 

Una reflexió final. El 74% dels catalans es declaren republicans i només el 12% monàrquics. La distància hauria de ser bastant inferior, quan el 1978 una majoria de catalans (superior a la de la resta d’espanyols) va recolzar la Constitució. ¿Què ha de fer Felip VI?