ChatGPT i la nova foguera digital

REUTERS/Julia Nikhinson

Itàlia es proposa prohibir la nova aplicació ChatGPT que els seus fabricants promocionen com una eina d’ús popular basada en la intel·ligència artificial (IA). Alemanya s’ho planteja. Aquest episodi il·lustra un dels debats més apassionats del moment però un dels menys apassionants. S’hi sintetitzen molts fenòmens. El primer és el de la pulsió humana de prohibir el que és nou pel fet de ser desconegut per protegir l’ordre establert. Prohibir ChatGPT sona a les fogueres de la Inquisició contra la impremta. Un exercici tan espectacular com inútil, mer exhibicionisme populista per aparentar que es frenen les suposades forces del mal. Itàlia i Alemanya saben que no podran complir aquesta promesa si no és que passen a ser autocràcies com la Xina o Rússia. La segona qüestió és: ¿què pretenen prohibir exactament? Doncs, en realitat, estem davant una gran operació de màrqueting de la pitjor mena. ChatGPT és per a Microsoft el que el metavers va ser per a Facebook fa just un any: la creació d'expectatives per captar inversors que els ajudin a desenvolupar una eina incipient de la qual venen totes les seves prestacions abans d’aconseguir fer-les viables. Com diuen alguns científics assenyats, ChatGPT ni és intel·ligència ni és artificial. És una gran base de dades que pirateja continguts de multitud de fonts i els presenta en una interfície que combina les cites d’acord amb exercicis de mimesi més o menys afortunats. Seria intel·ligència si la intel·ligència fos només memòria. I seria artificial si copiar fitxers digitals fos menys natural que fer fotocòpies. Però la campanya de promoció dels seus autors ha fet que s’obri un debat en què les expectatives s’expliquen com realitats i fins i tot algun mitjà insensat ja comença a parlar dels llocs de treball que es perdran. La màquina de contrapropaganda del metavers ha funcionat gairebé millor que la dels combustibles fòssils contra l’energia nuclear o la dels bancs contra les criptomonedes. És lògic que els dominadors d’una situació no vulguin perdre la seva posició.

Algunes consideracions per asserenar el debat: per molt popular que la fem, la IA no és avui una realitat operativa, entre altres coses perquè el nostre grau de coneixement de la intel·ligència humana és tan reduït que difícilment serem capaços d’imitar-la; fins avui, cap dels últims grans avenços tecnològics han sigut anunciats en un ‘road show’ per accionistes, ni el mòbil, ni Google ni les aplicacions; si els governs volen protegir de veritat els ciutadans, no els prohibeixin el que els resulta útil, obliguin aquestes empreses a fer públics els seus algoritmes com la modernitat va posar en cintura la impremta al protegir els drets d’autor i exigir les responsabilitats derivades. Fa segles que la tecnologia ens va alliberar de tasques farragoses i d’intermediaris tramposos. Cada salt comporta guanyadors i perdedors. Anem cap a un món en el qual els ‘empollons’ ja no podran ser funcionaris ni els copiadors podran fer-se passar per periodistes. Però això no és dolent per a tota la humanitat, només per a alguns.

Temes:

Microsoft Intel·ligència artificial

Inicia sessió 0 Comentaris