La intel·ligència artificial i el nostre futur

Fa poc més de quatre mesos que ChatGPT, un sistema d’intel·ligència artificial (IA) capaç de simular el raonament humà i generar diferents tipus de textos, es va posar a disposició de tothom que ho volgués provar. Des d’aleshores la IA s’ha convertit en una qüestió molt present en l’opinió pública, mentre s’originava un viu debat en què participen científics, pensadors i gran part de la ciutadania. Com apunten veus diverses, l’eclosió de la IA té una part d’operació de màrqueting i resulta també un gran experiment social, ja que l’ús d’eines com ChatGPT per part de milions de ciutadans suposa alimentar-les amb una ingent quantitat de dades, una cosa que fa que millorin els seus resultats.

Les espectaculars funcions de la intel·ligència artificial conversacional, així com la dels programes de creació d’imatges a partir de les indicacions de l’usuari, han suscitat temors sobre la magnitud dels canvis que provocaran aquest tipus de tecnologies. Perquè si una cosa sembla clara és que el seu impacte serà profund i pot transformar les nostres vides i modelar les nostres societats. Hi cal afegir que l’IA està demostrant una velocitat de progressió i desenvolupament inusitada. No és estrany, doncs, que alguns sectors hagin alertat sobre la introducció massiva d’aquesta tecnologia. És el cas de la recent carta oberta de destacats especialistes i directius de la indústria en què es reclama una moratòria de sis mesos en l’entrenament dels sistemes més avançats d’IA, per tal de poder-ne calibrar amb deteniment els perills.

Impulsada per les grans companyies com Microsoft o Google, la IA està rebent una autèntica marea de milions en inversió. Aquesta tecnologia s’ha convertit en l’objectiu prioritari dels grans gegants del sector, desplaçant, per exemple, el metavers i altres innovacions basades en la ‘blockchain’. 

Davant l’innegable repte és important no deixar-se portar ni per la fascinació acrítica ni per la por irracional. Però s’ha de tenir en compte que no ens és possible en aquest moment saber on ens conduirà la IA. Les nostres societats, a través dels seus representants polítics, han de regular i encarrilar el desenvolupament d’aquesta tecnologia, distingint entre els perills que són reals a curt i mitjà termini, i els que es basen en meres especulacions. Entre les qüestions sobre les quals treballar hi ha l’excessiva confiança en unes eines amb uns resultats que freqüentment no són fiables i que contenen falsedats, o la utilització per part d’aquests programes de continguts amb uns drets que no els pertanyen.

Malgrat que la velocitat a què avança la IA afegeix dificultat a l’acció regulatòria, de cap manera els nostres representants poden deixar en mans del mercat, és a dir, de les grans corporacions, tecnologies com la IA. És del tot pertinent i necessari exigir a les autoritats locals, europees i internacionals, que actuïn decididament i evitin que el nostre futur col·lectiu sigui dissenyat pels interessos dels grans gegants tecnològics. Tot i que de moment insuficients, són elogiables en aquest sentit les iniciatives que està impulsant la Unió Europea. Tot i això, s’ha de produir un gran esforç coordinat de totes les autoritats per conjurar els riscos i prevenir els mals usos de la IA.