El nostre món és el món Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
25 anys de pau a Irlanda
El govern compartit i amb el mateix pes entre partits enfrontats, fins i tot amb les armes, va ser clau per als Acords de Divendres Sant de 1998
Vaig visitar Belfast fa sis anys i em va impressionar que 19 anys després dels Acords de Pau de Divendres Sant de 1998 molts barris catòlics i protestants encara tenien murs de protecció i alguns quedaven tancats a la nit. Els acords havien funcionat –van posar fi a combats de 30 anys amb 3.488 morts–, però les comunitats continuaven enfrontades. Tot més fort –vaig pensar– al que ja llavors es vivia a Euskadi.
Ara fa 25 anys dels acords i la situació no és òptima, però el president Biden –la pau no hauria sigut possible sense la pressió de Clinton sobre la Gran Bretanya i els republicans irlandesos– i Rishi Sunak, un primer ministre més assenyat que Boris Johnson, seran a Belfast per celebrar-ho. I el llavors petit partit de l’Aliança, ni catòlic ni protestant, tendeix a l’alça.
Els acords es van basar en alguns punts. Un, de vague, que Irlanda del Nord decidiria algun dia el seu futur en un referèndum acordat. Un altre, molt concret, que hi hauria eleccions al parlament (l’Stormont) amb llei proporcional, però que el Govern seria sempre compartit entre protestants i catòlics, que tindrien el mateix pes. Així, l’intransigent líder unionista, Ian Paisley, i l’excap de l’IRA, Martin McGuinness, van compartir Govern. Comparar no és vàlid, tot és molt diferent, però... ¿s’imaginen Ibarretxe, Mayor Oreja, Otegui i Redondo Terreros en un mateix Govern?
Entretots
El govern amb veto mutu no ha funcionat bé i ara està paralitzat, però va ser clau per a la pau. També la desmilitarització de l’Ulster i la promesa republicana d’entregar les armes a canvi de l’alliberament dels presos –tots– en un termini de dos anys.
Els acords van ser imperfectes i s’han de renegociar, però van posar fi a 30 anys de sagnants combats i ningú creu possible la marxa enrere. Quan a Espanya es llancen anatemes contra partits bascos, o catalans, que tenen molts vots seria bo pensar en Irlanda. Les exclusions per principis, o el Codi Penal, no haurien ajudat gens.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
