Proust al Celler de Can Roca

Fa poc, el petit dels germans, ara ja consolidat com l’artífex de la divisió dolça, ha dissenyat un plat que es diu ‘Llibre vell’ i que consisteix en una reducció de nata i canyella, llet en pols torrada, crema de té Earl Grey, 'mousse' de magdalena, daus de magdalena, gelatina de llimona, confitura de llimona, cruixent caramel·litzat i paper d’arròs, en el qual hi ha inscrits fragments manuscrits de Marcel Proust d’‘A la recerca del temps perdut’. I un ingredient secret, a penes una taca d’oli en el plat, l’essència destil·lada i reduïda al màxim de l’olor que fa un llibre vell. Pivot estaria encantat amb aquest homenatge a Proust, i és molt probable que el mateix Proust també hi donés el seu vistiplau. En la coneguda escena de ‘Combray’ en la qual tasta un tros de les «petites madeleines» i experimenta aquella «essència preciosa» que el transporta a un univers immortal on no hi ha mediocritats ni contingències, Proust no arriba a l’efectiva evocació del passat fins que és capaç de passar-lo pel sedàs d’una construcció intel·lectual que l’empeny «tot de cop» al record. Per al novel·lista, la lectura no es fonamenta en el que hem llegit, sinó en la memòria dels moments «plenament viscuts» mentre ens pensàvem que no ho fèiem perquè llegíem. Els instants de neguit per tornar «al capítol començat». Els Roca fan una operació similar. Recuperen aquella instant primordial «que no era en mi, l’essència era jo mateix».