Javier Tebas: místic, fanàtic, dràstic i didàctic

Que tingui un perfil ideal per al lloc i que gaudeixi imposant disciplina no significa que hagi de treballar gratis, una cosa és l’oci i una altra el negoci. Javier Tebas presideix l’LFP des del 2013 i –segons va sortir a la premsa– cobra per això uns 3,37 milions anuals. Així doncs, és el directiu esportiu més ben pagat del país. Amb aquests emoluments, qualsevol altre es dedicaria a no ficar-se en embolics i a viure, que són dos dies, però un bon catòlic com Tebas sap que l’ociositat porta al pecat, així que, per evitar caure-hi, es busca ocupacions. Tanta és la temptació del pecat que s’ha de buscar tasques fins i tot més enllà de l’esport, tot sacrifici és poc per arribar a la pàtria celestial. Així que, no content amb liderar l’oposició al projecte de la Superlliga, ficar-se sovint amb el president de la Federació Espanyola de Futbol i interessar-se pel cas Negreira, es va posar en negocis amb l’expresident argentí Mauricio Macri i en va sortir esquitxat en els famosos papers de Panamà. 

D’alguna manera havia d’arrodonir Tebas els seus guanys, que amb 3,37 milions a l’any no és fàcil arribar a final de mes, un se n’adona i a partir del dia 25 està sopant bocates de xòped.

L’Argentina i Panamà no són països gaire allunyats de Javier Tebas, que és tico. No se l’anomena així perquè sigui bètic o cèltic –el president de l’LFP ha de ser neutral–, ni herètic o agnòstic –impensable en un creient com ell, que en tot cas seria místic–, ni erràtic ni apàtic ni caòtic amb els seus negocis –es veu d’una hora lluny–. De dràstic sí que ho és, si hem de fer cas de les seves manifestacions periòdiques, i fins i tot alguns l’acusen de despòtic. I no diguem fanàtic, tot i que això ha d’acord amb la seva personalitat des de les seves primeres militàncies polítiques. Res de tot això, és tico, simplement tico, per haver nascut a Costa Rica, coses de tenir uns pares cosmopolites. De tota manera, gràcies a la seva traça en els negocis i al seu sou a LaLiga, ja ha aconseguit ser ciutadà de casta rica.

Quan era només el vicepresident de la Lliga va ser acusat de conflicte d’interessos, ja que alhora que ostentava l’esmentat càrrec assessorava jurídicament alguns clubs. Tal cosa, lluny de ser una pràctica deshonesta, no fa més que demostrar la seva fe en una religió que insta la mà dreta a no saber què fa la mà esquerra. En el cas de Tebas, es tractaria més aviat de la mà dreta i la mà ultradreta, però per al cas és el mateix.

Florentino i Laporta  

Notícies relacionades

Barcelona, UEFA i LaLiga: la bronca que no cessa

Laporta i el cas Negreira: «Quedaran en evidència personatges i institucions»

A part del cas Negreira i els àrbitres –als quals vol desvincular de la RFEF–, la guerra de Tebas és contra la Superlliga, i per tant contra Florentino i Laporta, dos dels seus impulsors. En aquesta lluita va de bracet amb Ceferin, president de la UEFA amb cognom de medicament contra el mal de cap. 

Tebas considera la Superlliga elitista i separatista, cosa que en un home que defensa la unitat de la pàtria és delicte de lesa humanitat. I com sigui que Ceferin –llegiu bé les instruccions i consulteu el vostre farmacèutic– ha qualificat l’esmentada competició de «llop disfressat», el seu aliat Tebas no va dubtar a publicar un vídeo amb una peculiar versió del conte de la Caputxeta, amb la Superlliga disfressant-se per intentar devorar les lligues nacionals, carai quins ulls més grans té aquesta àvia, deu ser per veure millor el futbol per televisió. Resulta que el nostre tico és també didàctic.